El Molí del Rector/el Molinot
Olivella

    Garraf
    Al cim del puig Molí
    Emplaçament
    Al cim del puig Molí
    302

    Coordenades:

    41.32041
    1.81393
    400733
    4575005
    Número de fitxa
    08148 - 2
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XIX
    Any
    1833
    Estat de conservació
    Regular
    Inacabat
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    Declarat BCIN / Monument històric / 22/04/1949 / R-I-51-2382 / 1135-MH
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    343 (arquitectònic)
    Accés
    Difícil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Xavier Esteve i Gràcia

    El molí de vent, inacabat, consisteix en una estructura de planta circular i secció troncocònica rodejada d'un cos circular, a mode de reforç. El seu parament és de pedra mitjana, sense treballar, lligada amb abundant morter de calç i arrebossat tant per l'interior com per l'exterior. El reforç circular està obert a la façana sud, de manera que dóna accés a l‘interior del molí. A la cara nord hi ha una altra obertura, a més alçada. Al seu interior del molí s'observen els encaixos on s'hi disposaven les bigues de fusta, avui desaparegudes. També a l'interior s'hi poden apreciar les marques de l'emplaçament d'una escala de cargol, adossada a les parets, que segurament mai va arribar a ser construïda.

    L'any 1625 la parròquia es traslladà al temple bastit al poble, al costat del Castell Nou. L'any 1833 el rector del poble engegà les obres de construcció d'un molí de vent sobre les runes del castell. A causa de la mort del rector les obres restaren inacabades.

    CARBONELL I VIRELLA, V. (1979). "Olivella, un petit poble amb una llarga història", a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, n. 12 bis, març de 1979, Sitges. p. 6-7. LLORACH, S.; CARBONELL, V. (1992). "Castellvell d'Olivella i Sant Pere del Castellvell d'Olivella", Catalunya Romànica, Vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. p. 266-267