El Marquet de les Roques
Sant Llorenç Savall
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia originàriament agrícola i posteriorment residencial, ara dedicada a usos públics. El cos principal de la casa és el mas d'origen medieval del Marquet, i conserva un portal adovellat i finestres decorades i datades d'època moderna. La resta de l'edifici, el cos de ponent, és de gust historicista-modernista, sobretot amb obra de maó vist, teulades de rajola vidriada i escultures, obra de l'arquitecte sabadellenc Juli Batllevell. A la part de llevant hi ha adossada la masoveria. Per la seva importància, la casa té capella pròpia, diverses dependències i indústries rurals properes.
Història
Les primeres dades de l'existència d'aquest mas es remunten al 1162, i amb el nom de Coma d'Hermet, on vivia la família Marquet, es pot seguir la seva pista medieval. També hi ha notícia documental de la masoveria des del 1200. El mas depenia del Castell de Pera i del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en prengueren propietat després de la pesta del segle XIV. L'any 1712 la família Oliver de Castellar del Vallès el comprà als benedictins beneficiaris dels béns del monestir, juntament amb altres masos rònecs dels voltants.
Al segle XIX la família Oliver es convertí en una saga d'industrials de Sabadell, i l'any 1895 Antoni Oliver i Buxó, industrial i avi de l'escriptor Joan Oliver (Pere Quart) va encarregar l'eixample de la casa a l'arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Muntaner. Als anys vint va ser punt de trobada d'intel·lectuals i artistes (Josep Carner, Carles Riba, Guerau de Liost, etc.), i Joan Oliver hi organitzava vetllades literàries amb el grup d'escriptors conegut com La Colla de Sabadell. Aquí es constituí l'editorial La Mirada, que encara perviu. La família en perdé la propietat durant la guerra civil, i l'any 1941 fou adquirida per Llorenç Valls, propietari del Vapor del poble. Actualment és propietat de la Diputació, que hi duu a terme activitats culturals combinades amb l'activitat agropecuària de la finca, a càrrec de masovers.
Bibliografia
CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.
FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13.
VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.
