La primera menció documental que es disposa sobre el Macià apareix al Cartoral de Roda, on s'esmenta la relació de cases de pagès del terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, entre els anys 1639-1651. A principis del segle XIX, el Mas Macià apareix anomenat en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), com a propietat de Josep Macià. Durant aquest període, Ramona Vilaseca i tres oncles seus es traslladaren al Macià com a masovers, deixant una casa de Sant Martí anomenada Gosc. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià era un militar anomenat Fonterubinat que va vendre la casa a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger, el qual transformà el Macià en una de les explotacions més dinàmiques de mitjans de segle XX sota el nom de "Los Chopos". L'abril de l'any 1951, el propietari sol·licita el tancament de la finca "para evitar que el ganado que vive y pace escape a fincas vecinas ocasionando daño a terceros" (ROVIRA, 2005: 164). El mes de març de l'any següent, la revista "Ganadería" del Sindicat Vertical de Ramaderia número 105 publica un article on el propietari explica el nou model d'explotació pecuària i de regadiu de la finca (ROVIRA, 2005: 166-169). Gràcies a aquest document sabem que la masia originària data de l'any 1692, i que Fontcuberta va refer tot l'interior i rehabilità les façanes i la coberta, donat que la construcció s'estava enderrocant. També va restaurar la capella i va construïr de nova planta l'edifici auxiliar situat al seu costat "copiando las líneas arquitectónicas de la casa antigua" (ROVIRA, 2005: 167). En origen, l'edifici es va construir per ser la vivenda de l'administrador de la finca. En l'article també es menciona una pedrera fora d'ús situada a migdia del conjunt arquitectònic, la qual s'havia explotat com a mínim durant el segle XIX.
