El Macià II
Les Masies de Roda
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia formada per dos cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants i la barbacana sostinguda per colls de fusta. El principal està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta dos portals d'arc de mig punt adovellats a cada extrem del parament, amb una finestra geminada rectangular al centre, amb l'emmarcament bastit en pedra. Les obertures del pis es corresponen amb finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les dues centrals presenten decoració central a la llinda. A les golfes, les finestres són rectangulars i de dimensions més petites, amb els emmarcaments de pedra d'un sol carreu. Es corresponen simètricament amb les obertures del pis inferior, tot i que no concorden amb les de la planta baixa. A la façana de llevant, les finestres també han estat molt refetes, tot i que se'n conserven dues bastides en pedra, amb les llindes decorades amb arcs conopials. El parament exterior està arrebossat i pintat amb una tonalitat groguenca, amb carreus de pedra a les cantonades. El cos auxiliar està adossat a la façana de ponent de la masia i consta de planta baixa i pis. Tot i els canvis experimentats amb la rehabilitació integral del conjunt, cal destacar la galeria de quatre arcs carpanells situada al pis. La construcció està arrebossada i emblanquinada.
Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C
Història
La primera menció documental que es disposa sobre el Macià apareix al Cartoral de Roda, on s'esmenta la relació de cases de pagès del terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, entre els anys 1639-1651. A principis del segle XIX, el Mas Macià apareix anomenat en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), com a propietat de Josep Macià. Durant aquest període, Ramona Vilaseca i tres oncles seus es traslladaren al Macià com a masovers, deixant una casa de Sant Martí anomenada Gosc. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià era un militar anomenat Fonterubinat que va vendre la casa a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger, el qual transformà el Macià en una de les explotacions més dinàmiques de mitjans de segle XX sota el nom de "Los Chopos". L'abril de l'any 1951, el propietari sol·licita el tancament de la finca "para evitar que el ganado que vive y pace escape a fincas vecinas ocasionando daño a terceros" (ROVIRA, 2005: 164). El mes de març de l'any següent, la revista "Ganadería" del Sindicat Vertical de Ramaderia número 105 publica un article on el propietari explica el nou model d'explotació pecuària i de regadiu de la finca (ROVIRA, 2005: 166-169). Gràcies a aquest document sabem que la masia originària data de l'any 1692, i que Fontcuberta va refer tot l'interior i rehabilità les façanes i la coberta, donat que la construcció s'estava enderrocant. També va restaurar la capella i va construïr de nova planta l'edifici auxiliar situat al seu costat "copiando las líneas arquitectónicas de la casa antigua" (ROVIRA, 2005: 167). En origen, l'edifici es va construir per ser la vivenda de l'administrador de la finca. En l'article també es menciona una pedrera fora d'ús situada a migdia del conjunt arquitectònic, la qual s'havia explotat com a mínim durant el segle XIX.
Bibliografia
H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): "Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic". POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). "Les Masies de Roda. Història del nostre poble", Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.