Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Llobet està format per dues cases unides. L'estructura és similar; planta baixa semisoterrada, primer pis amb accés des del carrer, i segon pis sota teulada. En aprofitar el desnivell del terreny, la plata soterrani queda oberta al nivell dels horts per la banda de ponent, i la planta pis queda com a primer pis per la banda de ponent, i arran de carrer per la banda de llevant. Les dues cases han estat reformades recentment, tot i que s'han conservat elements de l'antiga estructura i, per tant, no ha perdut els vestigis històrics importants. La façana principal s'obre al carrer; en ella s'ha unificat l'accés a les dues cases que es realitza per una única porta adovellada desplaçada al costat esquerre, amb únicament tres finestres en aquesta planta i un seguit de finestres més aviat petites al pis, entre les que en destaquen tres que tenen la llinda de pedra tallada en forma d'arc conopial apuntat; una d'elles, la que es troba sobre la porta principal, és de factura gòtica i tenia dues arcuacions i columna al centre que s'han perdut. La façana de ponent, que s'obre als horts, presenta tres plantes diferenciades en les que destaquen grups de tres arcs de mig punt amples a cada pis formant les eixides als pisos i coberts a la planta baixa; a la banda esquerra de la planta baixa s'afegeix un quart arc sobre el que hi ha actualment terrasses exteriors. En l'estructura de la casa es pot endevinar diferents èpoques constructives: la casa principal és la que es troba al centre i que originàriament tenia la façana principal retirada, ja que es troba uns tres metres darrera de l'actual, així com l'antiga porta allindada. Probablement en època gòtica s'ampliés afegint la crugia al davant i fent la façana amb la porta adovellada i la finestra, així com les eixides de ponent. Al costat esquerre, mirant des del carrer, hi ha una crugia en direcció E-O que formaria part d'aquest habitatge central, i que conserva elements antics com fragments d'aparell d'opus spicatum a la planta baixa, i el sostre de bigues juntes al pis. Actualment, aquest espai del pis s'ha habilitat com a cuina. A la banda dreta hi ha una segona casa d'estructura similar que també tenia en principi la façana al nivell de la més antiga del mig. La planta semisoterrani és la que albergava els cellers i corts; es veuen clarament les etapes constructives així com la diferenciació de dos habitatges. Distingim tres crugies, totes elles cobertes amb voltes de canó: la central en direcció N-S és una volta de canó apuntada, i és un espai en el que hi ha dues tines, una circular que s'ha adaptat com a escala, i una quadrada. Paral·lel a aquest espai pel costat de ponent hi ha una altra volta més estreta on hi ha un dipòsit subterrani que era per l'oli. A la banda de migdia hi ha una crugia perpendicular a aquesta i separada per un arc de diafragma apuntat d'estil gòtic; aquesta crugia és la que conserva fragments d'opus spicatum. A la banda de tramuntana hi ha una tercera crugia corresponent a la segona casa i que presenta dues voltes paral·leles N-S separades pel centre mitjançant dos arcs suportats de columnes. La pedra de les voltes és tosca. A l'exterior destaquen les quatre voltes en direcció E-O, paral·leles entre elles i obertes a l'era. El pis ha estat modificat i no conserva l'estructura antiga, únicament l'eixida. Davant la casa, als horts, queden restes de l'antic aqüeducte probablement medieval que portava aigua de la font del Foradot als horts i casa del Llobet.
Els mateixs propietaris tenen el corral de l'Era. Probablement les terres on s'edificà l'església serien propietat d'aquesta família, que va ser una de les més notòries del municipi.
Història
La propietat dels Llobet és una de les més antigues del nucli de Mura, ja que són esmentats el 950, quan Guifré Amat i un tal Llobet fan donació d'unes terres, vinyes i cases que tenien al terme de Nèspola al monestir de Sant Llorenç del Munt (ABM). Un altre document de 1035 (ABC, fons Miret Sans) s'esmenta com a terme les terres i vinyes de Lobeto situades al costat de Sant Martí. El 1580 Antoni Llobet, pagès de la parròquia de Sant Martí, fa un establiment a Joan Llonch, mestre de cases, d'una terra (ACVO). En aquest moment la casa ja existiria al lloc actual. A la consueta de Mura de 1592 (ABEV) s'esmenten dues cases amb cognom Llobet: casa de la vídua Lobet amb 4 habitants, casa de Valentí Lobet amb 3 habitants. Els mateixos hereus de cal Llobet conserven documentació en pergamí que fa referència a la casa i a diverses propietats dels Llobet. Aquesta casa seria molt probablement una de les primeres que es van construir al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera al meandre de la riera de Nespres o Nèspola, a la vall, probablement amb un inici d'ocupació al segle XI. Al segle XVI hi havia 21 cases a la sagrera que configuraven el nucli a l'entorn de l'església.
Bibliografia
BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.
FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.
ABM, Arxiu Biblioteca de Montserrat, fons de Sant Benet de Bages.