El Joncar
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de pagès que està documentada al segle XVI però que al XIX va ser remodelada gairebé per complet. Està emplaçada vora la carretera que va cap a Sant Joan d'Oló, enmig d'una forta pujada. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (de planta baixa més dos pisos) amb un petit cos adossat a l'angle nord (probablement una tina) i una zona de coberts als sud-oest. La casa presenta una estructura molt regular, fruit de la reconstrucció esmentada. Al sector de llevant i en el cos adossat, que té una finestra emmarcada amb llinda i brancals de pedra, és on es conserva part d'obra que podria correspondre al mas antic. La façana principal, encarada vers el sud-est, té porta i tres finestres a cada pis, amb un garatge a la planta baixa, però totes les obertures semblen remodelades modernament. La façana posterior, al nord-oest, conserva millor la tipologia característica del segle XIX, amb dos eixos d'obertures que estan emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista.
Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 40 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Història
Aquesta casa apareix esmentada en el fogatge de 1553, on es diu "Berenguer Pla està al Juncàs". Per tant, s'entén que la casa es deia el Joncàs o Joncar, i estava habitada per un tal Berenguer Pla. A jutjar per l'edificació actual, aquest mas originari sembla que va ser remodelat i reconstruït gairebé de nou a la segona meitat del segle XIX o començament del XX. En una llista de cases rurals de 1930 consta que "el Juncà" estava habitada. L'any 1989 estava deshabitada.
Bibliografia
PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 73, 108, 110.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 40.