El Grauet

Castellbell i el Vilar

Masia situada al vessant esquerra del riu Llobregat, enfront del castell de Castellbell i el Vilar i proper al Padró. S'hi accedeix des de Sant Vicenç de Castellet, però també des del Lledó i el Grau. A mà dreta del camí d'accés hi ha l'antiga bassa d'aigua, excavada a la roca. En arribar a la porta d'accés hi ha un enllosat de pedra al terra, mig colgat.
Es tracta d'un mas clos, construït damunt d'una plataforma rocosa. El cos més antic és de planta rectangular, dividit en planta baixa, pis i possiblement golfes practicables. La coberta, parcialment ensorrada és de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia.
El parament és de pedres de mida diversa, unides amb morter, ben escairada a les cantoneres per tal de reforçar i embellir la construcció. La porta principal del nucli més antic conserva els brancals i el marxapeus de pedra sorrenca amb una llinda monumental. A l'interior, totes les estances estan construïdes amb volta de canó, sempre respectant unes mides molt concretes. Entrant a mà dreta es conserva el forn de pa amb el fumeral i al costat esquerra, els diferents accessos a la cort pel bestiar amb la menjadora i, en darrer terme, annexat posteriorment, un edifici de tres plantes, probablement construit al segle XIX del qual ja no es conserva la coberta, però que era a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta baixa conserva els cellers i les boixes de varies tines o cub a les quals s'hi accedeix des de l'era.
A mà esquerra, es reprodueix el mateix sistema constructiu. Les primeres estances adossades són les més antigues, amb els brancals de pedra i llindes de fusta. En funció de les necessitats s'han anat construint i annexant edificacions, seguint el mateix patró. Graons de pedra excavats a la roca, portalades fetes íntegrament de pedra amb arcs de descàrrega. També s'observa un afegit amb dues arcades, tal vegada una galeria oberta, que posteriorment es va tornar a tapiar. Arran de terra, es van descobrint les diferents boixes que comuniquen amb les tines ubicades en diferents indrets de la casa.
L'era es troba a l'interior del clos, protegida per un mur gruixut que es fonamenta directament a la roca. És en aquest indret on es descobreixen tres grups de cups.
El primer grup, de tres tines, probablement les més antigues, es troba a mà esquerra de l'era. Els graons d'accés d'una d'elles ja no es conserva però el seu estat, malgrat no tenir els cairons característics és bo. La segona tina està colgada de terra i la tercera és interior. La coberta no es conserva.
El segon grup de tres cubs o tines es localitza a mà dreta. Es conserven els graons d'accés, els murs i els cairons, a excepció de la coberta.
El tercer grup és el més llunyà en relació a l'era ja que està ubicat al darrera de la casa. Es tracta d'un edifici que aprofita el desnivell del marge, amb coberta a dues aigües, enfonsada però l'estat de les tines és molt bo. Per sota hi ha la barraca doble que protegeix les dues boixes respectivament (l'estructura es conserva en molt bon estat).
Entre el segon i el tercer grup de cubs hi ha un edifici fet en dues fases. Es tracta d'un celler. La part posterior és la més antiga. Una finestra interna conserva la data gravada a la llinda "1789" i a l'ampit encara es poden llegir, (encara que més erosionades) les inicials "J E" emmarcades en una sanefa rectangular.
L'any 1804, es construí un afegitó amb coberta a doble vessant i una entrada voltada. La data està gravada a la clau de la volta. Entrant a mà dreta, per sota d'una petita finestra, es conserva la base d'una premsa amb l'eix.