El Grau
L'Estany

    Moianès
    Situada al costat del poble, al costat del camí de Prats de Lluçanès
    Emplaçament
    Situada al costat del poble, al costat del camí de Prats de Lluçanès
    884

    Coordenades:

    41.8707
    2.11371
    426451
    4635800
    Número de fitxa
    08079 - 6
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    X-XVII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Alguns elements estructurals bàsicsi ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació.
    Protecció
    Inexistent
    Cataleg de masies i cases rurals, núm. 5
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si IPA 16473
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08078A00100019
    Autoria de la fitxa
    Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla

    Masia de grans dimensions amb un emplaçament majestuós.
    La casa està construïda amb murs de paredat que conserven encara gran part del revestiment exterior d'estuc de morter de calç, excepte a les cantonades on es mostren les cadenes de carreus tallats amb un treball de gran qualitat i de forma molt precisa. El cos principal és cobert a dos vessants, i presenta el carener paral·lel a la façana.
    La façana principal està encarada a S-SO. La portalada d'entrada és també de grans dimensions, d'arc de mig punt adovellat amb unes dovelles de grans dimensions. La resta de finestrals, situats al primer i segon pis, són tots homogenis, emmarcats amb carreus molt ben tallats i culminats amb una elegant motllura. Al primer pis n'hi ha dos que són balconades. A la planta baixa, les finestres també estan emmarcades amb pedra, però són més petites i estan enreixades.
    Una d'aquestes finestres de la façana té una incisió conopial inscrita amb l'any "1768" i una creu intercalada.
    Per l'exterior, l'altra façana especialment remarcable és la de llevant, que compta amb un petit portal adovellat i, sobretot, dues galeries, al primer i segon pis, formades cadascuna per dos arcs rebaixats de pedra.
    També és remarcable, a la façana de ponent, un arc rebaixat actualment tapiat. A la façana posterior, la Nord, hi sobresurt un cos perpendicular al principal. És de planta rectangular i força gran, té les mateixes característiques constructives que el principal, tot i que les pedres de les cantoneres no estan tallades amb un treball de tanta qualitat.
    A l'interior, la casa té també la distribució típica de les masies. L'habitació que fa de rebedor és el punt de partida de la noble escala de pedra que dóna accés al pis principal, i també el punt de distribució cap a les corts de la planta baixa. El sòl de la planta baixa és empedrat arquitectònicament, hi destaquen alguns arcs de mig punt de grans dimensions. Al primer pis, cal remarcar-hi l'existència de grans habitacions nobles, amb antigues rajoles o fins i tot empedrades. Cal destacar-hi també els embigats dels sostres i els nombrosos elements nobles, com ara algunes piques decorades, una cisterna que conserva encara el sistema de politges per a extreure l'aigua del pou directament des de l'interior de la casa, etc.
    La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts, construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. En destaca un altre, també a l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra.
    El mas està format per l'edifici principal i pels seus edificis i espais annexos, encara força ben conservats; l'era, la bassa, coberts, etc.

    Al Moianès, Grau sembla ser un llinatge molt antic: l'any 921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué terres "Infra terminus Modeliano" al comte Sunyer.
    Uns segles més tard, Pere Grau era canonge de l'Estany i prepòsit de Santa Maria de Caselles, església dels dominis del monestir de Santa Maria de l'Estany, vers l'any 1460.
    Sembla que els Fabrer, en adquirir el mas Grau a finals del segle XVII, incorporaren al seu cognom el de Grau, costum molt habitual entre les grans nissagues catalanes.
    Un dels edificis annexos al mas té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta d'entrada, mentre que a la llinda de sobre la porta principal d'entrada al mas hi ha un motiu ornamental conopial i la data 1768 inscrita, que ens donen notícia d'una actuació important al conjunt edificat durant aquest període.
    El 1777 tenim constància encara d'un Josep Grau, pagès de l'Estany. Després, ja no tenim notícia de més Grau. En canvi, el cognom va tenir, i té, molt arrelament a Moià. [Costa, 2003].

    AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors.
    Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada.
    COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.
    GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès).
    POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.
    RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). "El molí del Grau de l'Estany", a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25.