El Garrofer de la Cisterna
Sant Pere de Ribes

    Garraf
    Muntanya d'en Mestre

    Coordenades:

    41.26225
    1.78571
    398281
    4568581
    Número de fitxa
    08231 - 63
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Romà
    Medieval
    Antic
    Segle
    -I / XIV
    Estat de conservació
    Regular
    Les restes han quedat malmeses pels treballs agrícoles i el moviment de terra practicat a la zona.
    Protecció
    Legal
    Catàleg de Patrimoni del PGOU (18/07/2001)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 372
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08231A030000330000LW
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

    En una zona agrícola al nord -est del nucli de Ribes s'hi va localitzar les restes d'una cisterna d'aigua, tal i com consta a la Carta Arqueològica. Es conserva part de la volta de la construcció, feta de pedra escairada lligada amb morter, amb l'interior recobert de morter rosat. A prop s'hi observen les restes d'un dipòsit d'opus signinum, a més les boques de dues sitges excavades a la roca i les restes d'un mur. A l'interior d'una de les boques hi ha una mola rotatòria i la llosa que tancava la sitja. A pocs metres de la cisterna també s'observen les restes d'un cup d'època medieval. Entre el material recollit a la zona, trobem diversos fragments de dolia - alguns amb làmines de plom-, un molí rotatori, ceràmica sigil·lata, ceràmica comuna, clara C i ceràmica grisa alt-medieval . Totes aquestes restes i materials apunten a l'existència d'un assentament rural romà que va ser ocupat de forma contínua fins el segle III dC., on més endavant s'hi devia establir una masia medieval que acabà com un mas rònec.

    El jaciment va ser descobert per Ramon Miret a principi del 1950, qui va posar-se en contacte amb Pere Giró, que hi va reconèixer les restes d'una possible vil·la romana. Els materials recollits van conservar-se al Museu Municipal de Sant Pere de Ribes, però uns anys després, en dissoldre's el museu, les restes es van dispersar i no se'n coneix la localització. L'any 1978 Jaume Gabaldà i Josep, Magí i Xavier Miret van fer una planimetria i neteja de les restes de la cisterna. Entre els anys 1989 i 1990 es van fer prospeccions a la zona, posant al descobert les diferents estructures conservades.

    GARCIA, J.M.; LEZANA, S.; MIRET, M. [et al.] (1990). Memòria de les excavacions 1989-1990 al jaciment romà i medieval del Garrofer de la Cisterna (Sant Pere de Ribes, El Garraf). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
    GARCIA, J.M.; LEZANA, S.; MIRET, M. [et al.] "El garrofer de la cisterna: un assentament romà i medieval a Sant Pere de Ribes (El Garraf)". Miscel·lània penedesenca. Vol. 14 (1990).
    GARCIA, J.; MIRET, M.; MORAGAS, N. (1990). El Garrofer de la cisterna. Programa de Festa Major. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.
    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    PLADEVALL, A. (1992). Catalunya Romànica. El Penedès, L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.