El fill del dimoni a Vilaporta

L'Esquirol

A la casa de Vilaporta hi vivia un noi molt entremaliat, del que tothom fugia. De forma secreta, els seus pares, que eren un matrimoni que no podia tenir fills, l'havien trobat al bosc quan era un nadó i l'havien adoptat.
Era un nen molt poc sociable i bèstia. Tothom s'estranyava de que unes persones tan bones tinguessin un fill tan dolent.
Un dia, els pares, cansats ja del comportament del seu fill, van a anar a demanar consell al rector. Aquest els hi va preguntar si el nen resava i menjava, al que van contestar que no ho feia pas. El rector els va dir que omplissin una dotzena d'ous amb aigua beneïda i les posessin al voltant del foc.
Quan el noi va veure els ous va dir cridant: "Eh! Quina mena de cosa! A Barcelona un prat, al bosc de Tosca ciutat, a Casserres monestir, mai havia vist a foc, tantes olles a bullir", i va fugir per la xemeneia. Amb aquesta frase es van adonar que era el dimoni, que era molt vell i immortal i havia vist la gran ciutat de Barcelona quan era un prat, el bosc de Tosca a Olot, quan era una ciutat i el monestir de Casserres quan feia funció de monestir.