"A cal Ferrer de Prats, hi vivia un fadrí que es llevava sempre més cansat que quan anava a jaure, tip de mallar, i era que la dona del seu amo, bruixa secreta, se l'enduia a la nit per ase, posant-li l'albarda, i, fetes les tremenderies al Pedraforca, tornava a muntar-lo i el deixava al llit poc abans de l'hora de reprendre el treball de l'enclusa.
Però ell arribà a tenir consciència del que li passava i tingué art i manera de posar l'albarda a la mestressa, que en figura de burra deixà fermada a l'anella de l'entrada de cal Ferrer; i cridant el seu amo li pregà que l'ajudés a ferrar-la. Per la pressa que li donava el pagès que la menava, i feta l'operació, la ferrera es va trobar amb una ferradura plantada a cada mà, sense les que li amagava el calçat."
