El Cortès

Rajadell

El recinte fortificat de can Massana, juntament amb els masos actualment coneguts com la Masia, part de can Torra i cal Cortès, eren coneguts al segle XIII amb el nom de "Lloc de Cirera". El 1369 els Bernat (la família manresana propietària) es va vendre als Rajadell totes les terres i drets que tenien al Lloc de Cirera. A causa de la crisi de finals de segle XV, aquests masos van quedar deserts, però al final del segle XV o a principis del XVI es tornaren a repoblar. El Cortès, que aleshores era anomenat mas Asbert o Arbert de Cirera, era un mas que ja existia al menys al segle XIII. Al 1280 hi vivien un Guillem i un Bernat (pare i fill o germans), que encara eren vius el 1308. El tal Bernat, el 1305, compra una babtitzata (una esclava cristianitzada) de nom Maria per 20 lliures barceloneses. Coneixem els capítols matrimonials del 1448 de Miquela, filla de Jaume Asbert i d'Antònia, llavors ja difunts. Porta el mas com a dot i es casa amb Pere Abadals de Sant Pere de Boixadors. Es possible que el mas quedes buit en algun moment de la segona meitat del segle XV, doncs no tenim més noticies fins el 1543. En aquest moment al mas s'hi hostatjà la família de Joan Cortès, tal com ens documenta la convocatòria que fa el senyor del castell, Francesc de Cruïlles, el 1543, a tots els pagesos del terme per a tractar qüestions d'interès, i en el que es cita el tal Joan Cortès hereu del mas Asbert. El 1546 es cita en Cortés del mas Vert; el 1567 en Rovira del Cortès; el 1568 en Joan Amat del mas Cortès; el 1572 el Joan Mestre habitant al mas Cortès, i encara al 1592, Gaspar Casas, àlies Cortès, hereu del Mas Cortès, àlies Sbert. A partir del segle XVII es consolida el topònim El Cortès. El cognom familiar s'aferma ja que el 1800 el mas era possessió, encara, d'un Joan Cortès, segons indica la inscripció d'una llinda.
MOLINS (2020; 165-170) ofereix una llarga narració de la nissaga dels Cortés a partir de 1543, amb Joan Cortès, i tots els seus successors. Als volts de 1680 un Cortés, l'Antoni, morí assassinat. Durant el segle XVII el Cortes va pledejar amb el Junyent i el Massana pels drets de rec d'uns horts prop de la Font del Junyent, un plet que es va revifar el 1806. Josep Biosca, àlies Cortès Rabassola, es va trobar amb greus dificultats econòmiques derivades de la guerra del Francès. Sembla que el Cortés fou una de les cases cremades per l'expedició francesa de Macdonald quan la seva columna va travessar la Riera de Rajadell de Calaf a Manresa en aquell any. El 1815 va empenyorar diverses terres, que va recuperar en part el 1849 i el 1854. El darrer amo de la família Cortés, Josep Biosca Fontanet, vell, cec i endeutat, va vendre la finca a Quirino Vila Massana, el 1890. A partir de llavors, masovers d'en Massana tingueren cura de la casa.