El collet de Pixanúvies
Rupit i Pruit

    Osona
    1032 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.06278
    2.45923
    455259
    4656888
    Número de fitxa
    08901 - 188
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Protecció
    Inexistent
    Cultural
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Llegenda que dóna nom al collet de Pixanúvies, situat damunt del mas Renyins de Pruit. L’hereu del marquès del Prat de Sant Esteve d’en Bas no trobava cap noia per casar-se. Entre el capellà d’en Bas i el rector de Falgars, a petició del marquès, varen trobar una canditada, la pubilla del mas Alou de Pruit. L’inconvenient era que la noia festejava amb un pastor de Pujolriu. Malgrat això, els pares de la noia decidiren casar-la amb l’hereu del marquès a l’església de Falgars, tot i la oposició de la pubilla. El dia del casament, la comitiva de la núvia marxà a cavall cap a Falgars passant pel camí de Renyins. Un cop arribats al collet situat damunt de la masia, la núvia va aturar la comitiva per poder fer les seves feines darrera d’uns matolls. Força estona després, al veure que la núvia no tornava, l’anaren a buscar però ja no la trobaren. Aquesta absència s’interpretà com una fugida coordinada amb el pastor de Pujolriu. Es creia que la núvia s’escapà per un corriol camuflat per la vegetació i s’amagà en una cova situada prop de la casa del Grau, on l’esperava el seu estimat. Temps després, la parella es casà i marxà cap a França, tot i que també es deia que es van quedar per aquesta zona.

    Existeixen diverses versions d’aquesta llegenda, si bé és cert que el collet de Renyins o de Pixanúvies es repeteix en totes elles geogràficament parlant.

    AMADES, Joan (1980). Folklore de Catalunya. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 357, 1185.

    BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). Llegendes i romanços del Collsacabra. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/

    BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). Collsacabra, paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 30-32.

    NOGUERA, Antoni (1964). Collsacabra. Barcelona: Selecta, p. 166.

    PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 368-369.