El Castellot
Artés
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'actual masia del Castellot fou en origen un antic castell que s'amplià considerablement durant el segle XIII. L'estructura inicial militar queda amagada per les construccions posteriors, que li han donat al conjunt un aspecte de masia força irregular. A la banda de llevant, presenta una doble façana amb el carener perpendicular i coberta a doble vessant, parcialment arrebossada i construïda sobre un primer pis de corts que correspon als murs antics de la fortalesa. A ponent presenta el mateix caràcter irregular amb un seguit d'obertures modernes. Es conserva part d'una sala a la planta baixa amb uns murs d'1'25 m. Les naus són cobertes amb voltes de canó i lleugerament apuntades. L'aparell més antic presenta unes mides mitjanes, ben tallat en filades horitzontals unides amb morter de sorra i calç. L'aparell posterior, ja gòtic, presenta el mateix model.
Consta com a jaciment arqueològic i com a BCIN en la categoria de Monument històric. Per aquest motiu s'han obert dues fitxes diferents: la número 4 i la número 31. A la bibliografia popt sortir referenciat com a Castell medieval d'Artés.
Història
Els bisbes de Vic foren els senyors de la vall de Merlès des que l'any 889 el rei Odó els hi confirmà aquest territori, possiblement per cessió de Guifré el Pilós. Dalt del pujol construïren el castell, potser en el segle XI, que fou ampliat en el segle XIII, al esdevenir Artés cap de la baronia del mateix nom. La residència fortificada i militar fou lliurada a una família pagesa, en el segle XVI, car en el fogatge de l'any 1553 són ja referenciats ja "Gabriel Castell" i "Jaume Castell". Des d'aleshores fou masia.
Bibliografia
BRASÓ, M.; PLADEVALL, A. i CATALÀ, P. (1976). "El castell d'Artés", dins Els Castells catalans, vol. VI. Barcelona, pp. 483-489. GOLOBARDES, J i PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) "El castell d'Artés", dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 102-105. PLADEVALL, A. I SITGES, X. (1979) "El palau bisbal d'Artés", dins Ausa, núm. 89-90. Vic.
