El Castellet de Garraf

Sitges

Les restes del castell roquer de Garraf i, probablement, del desaparegut monestir de Sant Vicenç de Garraf, estan situades a 600 metres endins del torrent de Garraf, en un petit promontori d'uns 60 metres d'altitud, emplaçat just al costat del camí de ferradura que puja a Can Lluçà des del poble de Garraf; l'indret domina visualment tot el massís i el litoral marítim. El castell constitueix un bon exemple de construcció adaptada al terreny rocós, aprofitant part de la muntanya com a mur. En l'indret s'identifiquen part dels murs que configuraven la fortificació i/o el cenobi, el camí de pujada, tres cisternes, l'arc d'accés i diverses dependències interiors. És possible distingir el recinte inferior o jussà, que conserva part de la muralla exterior, diferents murs i una cisterna molt desvirtuada per l'abundant vegetació existent. En conjunt, es tracta d'una de les construccions defensives medievals típiques de la frontera entre la Catalunya Vella i les terres situades sota domini sarraí. L'edifici principal hauria estat constituït per una construcció de formes simples, amb una part central de dos nivells d'alçada, flanquejada per dues petites torres, una d'elles coberta i l'altra sense sostre. La descripció del monument a principis de segle que proporciona l'historiador J. Llopis és la següent: "sobre un petit turó que té la forma d'un cono truncat y en sa basa menor, hi degué haver en los antichs temps alguna torra de defensa. Tenia la figura de un trapeci regular, si bé del costat que mira al E. sortia un cos, probablement per a dominar l'entrada del baluart. Aquest que'l constituheix lo tros del terrer lliure, estava voltat d'un mur, menys en un petit espay al costat del castell, ahont hi devia haver lo portal. Avuy es un munt de runas; no obstant, es digna d'esmentarse la construcció de part de la basa que mira al N. formada per francs y simètrichs carreus" (LLOPIS, J. 1891: 152). Respecte al monestir de Sant Vicenç de Garraf, les opinions dels historiadors respecte de la possible coincidència de la seva ubicació amb la del castell, mostren encara en l'actualitat una clara divisió. Per alguns d'ells, les restes del monestir corresponen a les mateixes estructures que s'identifiquen en l'indret del Castellot de Garraf, mentre que d'altres no veuen clara aquesta ubicació i opten per un emplaçament més endinsat en el massís. En qualsevol cas, no és possible determinar amb claredat quines estructures podrien correspondre a l'antic cenobi. Es coneix únicament l'existència d'una petita capella que va arribar a tenir tres altars, el principal dels quals estava dedicat a Sant Vicenç i els secundaris a Santa Maria, Santa Cecília i Santa Emília; devia haver també un espai destinat a dormitori per als monjos i altres dependències per a l'ús de la comunitat. Al voltant del monestir es localitzaven dues planures, probablement destinades a conreus i, segons la representació cartogràfica de Nicolau de Credença, datada al 1586, l'indret estava envoltat per un petit bosc.