El Casalot

Navàs

Vestigis d’un probable mas medieval que conserva a la vora tines excavades a la roca i altres elements que formaven un espai de treball destinat a l’elaboració del vi i potser també de l’oli. El jaciment es troba a l’extrem d’un camp de conreu, situat en un contrafort a ponent de la Serra de Castelladral. Al sud-oest de l’esplanada, al costat del camp, els enderrocs són abundants i formen un petit monticle entre l’espessa vegetació en el qual s’insinuen possibles murs. Probablement aquí és on hi havia l’habitatge del mas.

Uns metres a l’oest, en una zona rocallosa que forma una petita cinglera on el terreny comença ja a davallar, trobem els diversos elements excavats a la roca, que estarien aixoplugats per algun tipus de cobert, del qual se’n conserven nombrosos encaixos de forma quadrada a la paret de la roca. Servien per encaixar-hi les jàsseres que sostenien el sostre del cobert. En aquest sector hi trobem les tines i la base d’una premsa.

Concretament, en una posició més a l’est hi ha dos dipòsits circulars; un de major diàmetre i profunditat i un altre més petit. Ambdós estan connectats per un forat circular, amb restes de morter d’haver estat segellat alguna vegada. Corresponen a una tina de tradició medieval, amb el seu “follador” o funyador, que és la cavitat més petita, on es trepitjava el raïm. 

Una mica més a l’oest hi ha un altre dipòsit circular que a la paret exterior de la roca té la seva boixa, per on desguassava cap a una pica de decantació que sembla haver estat seccionada o molt erosionada. Probablement es tractava d’una altra tina. Una mica més a ponent, encara, hi ha la base d’una premsa excavada a la roca de planta circular.

En la fitxa del Catàleg de protecció del patrimoni de Navàs (PEUPIC) es parla també de la base i la mola sotana d’un molí que es conservaven a la part sud d’aquest àmbit.