L'any 1088 Bernat de Mediona va fer donació del terme de Sant Quintí al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll perquè hi fundés un priorat. Tanmateix, no és possible saber l'any exacte en què els monjos aixecaren el priorat, però la presència de monjos benedictins a Sant Quintí és ben palesa des del segle XII en forma de censos que els pagesos havien de pagar. Es tractava d'un priorat pobre, amb una comunitat que mai no va sobrepassar els dos monjos i el prior, i que va sobreviure en la precarietat econòmica fins la seva extinció, l'any 1586. Uns anys abans, el 1541, una turba de francesos va calar foc a la vila de Sant Quintí. La casa i l'església del monestir van quedar pràcticament ensorrats sota les flames. Hi ha constància que l'església va reconstruir-se en pocs anys. Suposem que l'edifici del priorat també degué reconstruir-se o reparar-se en aquesta època, ja que l'estil arquitectònic que es pot observar majoritàriament semblaria correspondre al segle XVI. El 1586 la Catedral de Barcelona passà a fer-se càrrec del monestir de Sant Quintí i les seves possessions. Ja al segle XIX l'edifici del capítol va servir com a escola des de 1840 a 1845. Sembla ser que les desamortitzacions del segle XIX no van afectar el monestir, això no obstant el Capítol va estar en el punt de mira dels diferents ajuntaments quintinencs des de la segona meitat del segle XIX fins ben entrat el següent. Els Ajuntaments insistien perquè es reconegués el Capítol com a propietat municipal per bé que aquest edifici mai va aparèixer com a desamortitzat en els arxius dels "Bienes Nacionales". Finalment, l'any 1972 l'Ajuntament comprà el Capítol al Bisbat de Barcelona i sobre una part de l'edifici hi construí la nova Casa Consistorial. Els antics horts de la rectoria, a la part posterior de l'edifici, són avui una plaça pública (plaça dels Avis).
