El Camaró II

La Torre de Claramunt

La localització de tres sitges, seccionades durant la construcció de la rasa del gasoducte Subirats-Òdena va motivar la realització d'una prospecció per tal de determinar la possible ubicació d'un jaciment en aquesta zona. Els treballs de prospecció van posar de manifest l'existència de dos retalls circulars més, fet que va motivar l'excavació arqueològica en el punt afectat pel traçat del gasoducte. L'excavació parcial d'aquest jaciment va permetre descobrir l'existència de quatre retalls de planta circular i un de planta rectangular. En canvi, no es va localitzar cap tipus d'estructura murària que es pugui relacionar amb aquests retalls. Quant a les sitges seccionades per la rasa, es tracta de sitges de reduïdes dimensions, reomplertes amb pedres de petit i mitjà tamany, amb una minsa presència de material ceràmic. La localització d'aquestes cinc estructures en un espai molt reduït (7 m2) suposa un alt índex de concentració de sitges, la qual cosa porta a pensar en l'existència de més estructures similars en el terreny que no està afectat per les obres del gasoducte. En resum, es pot concloure que es tractaria d'una zona d'emmagatzematge que podria estar relacionada amb el jaciment del Pla de les Sitges del Cameró, el qual es troba a uns 200 metres de distància. El material recuperat permet establir un marc cronològic que situa la colmatació d'aquestes sitges a la primera meitat del segle I aC. Cal tenir en compte l'existència del jaciment de Frígols, situat també a escassos metres del Cameró. Aquest fet permet plantejar la hipòtesis de l'existència d'un assentament ibèric de relativa importància econòmica en aquesta zona. CC.AA. (1991)