El Bosc

Castellcir

Edificació amb diversos cossos i dependències annexes incloent la capella amb advocació a Concepció de Maria. En línies generals correspon a un mas de grans dimensions força transformat i ampliat, però que tindria un primer cos del segle XVII. Construït sobre la codina, el que explica la diferència de nivell d'alguna de les seves edificacions, en origen estava fortificat.
A la part més elevada de la propietat hi ha l'església i també un gran graner, amb planta baixa pis i golfes, amb una gran porta definida per carreus i rematada amb arc de mig punt de maons. Al primer pis trobem una galeria amb tres finestres també amb arc de mig punt i reixes de fusta. A les golfes, i amb eix de simetria respecte a la porta, hi ha també una finestra amb arc de mig punt i dues petites finestres quadrangulars a banda i banda. L'embigat de fusta d'aquest graner, com a mínim l'existent entre la planta baixa i el primer pis, està en molt bon estat de conservació, de fet s'ha reforçat en època recent amb l'objectiu de mantenir les bigues de fusta originals.
Davant aquest graner hi ha un gran pati, parcialment enrajolat amb rajols quadrants col·locats a caixó. Des d'aquest pati es té accés a l'edifici principal, que obre porta al nord, a aquesta cota, a l'alçada de la tercera planta.
Des del pati superior i a través d'unes escales s'accedeix a la part inferior del mas, a una altra espècie de pati distribuïdor des d'on es té accés a les diverses dependències.
L'edifici principal, datat al segle XVII, tenia quatre pisos d'alçada i una galeria de porxo amb arcs de mig punt a l'última planta, però està completament reformat. És de planta rectangular i té coberta a dues aigües. Al sud obre una porta de planta rectangular amb llinda i brancals de pedra.
A tocar de la porta per la banda est, hi ha una espècie de pou/font amb un coronament triangular amb motllures de pedra molt ben treballades. L'estructura té una petita porta de fusta amb un escut i una torre esculpida.
De la cantonada oest de l'edifici principal arrenca un pont d'un sol ull fet amb arc de mig punt, que comunica l'edifici principal amb un cos independent al sud, de planta rectangular. Té una única planta i sembla destinat a magatzems i garatges.
En aquest pont hi ha per la banda sud un escut de pedra que té una torre amb base arrodonida al centre. Per la banda nord, hi ha un altre escut, també de pedra, on es llegeix Albert Torelló Enrich 1987.
Just en el punt on arrenca aquest pont i encara en l'edifici principal, encastada a la cantonada de la casa hi ha una columna, reaprofita i sense funcionalitat arquitectònica. Té fust hexagonal i capitell rectangular i la data 1684 inscrita al capdamunt.
Adossat a l'edifici principal per la banda oest, hi ha un altre cos, de planta quadrada i coberta a dues aigües, amb planta baixa i dos pisos. Té l'accés principal al sud, definit per una gran portada de pedra adovellada amb arc de mig punt, a l'est de la porta hi ha una petita finestra i un banc de pedra adossat a la façana. A la primera planta hi ha dues obertures més, seguint la simetria. La finestra de majors dimensions es troba per sobre la porta d'entrada i té a la llinda de pedra un escut gravat amb la data 1638 amb un pi, un roure i una guilla. Per sobre aquesta finestra, i ja al segon pis, en trobem un altre de menors dimensions també delimitada per carreus ben escairats.
A les façanes est i nord, s'observen força obertures, totes elles de petites dimensions i distribuïdes regularment, en molts casos tenen ampits de pedra motllurats.
És a la façana nord on s'intueixen de forma més clara els diferents cossos de l'edifici i com han anat creixent progressant al llarg del temps. És també en aquesta façana, on el parament apareix menys alterat.
Dins el recinte principal, i comunicat a través del pati distribuïdor també s'accedeix a una petita edificació independent, de planta quadrangular, situada a l'oest de les edificacions principals.
A l'interior de la casa, sembla que es conserven murs amb grans blocs de pedra treballada, i la cuina el paviment és fet amb rodes de molí. Aquest reaprofitament de pedres treballades també s'observa en les façanes de l'edifici principal.