El Barbat Balenyà

Osona
Camí del Barbat

Coordenades:

41.83748
2.20904
434328
4632034
08017-42
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Contemporani
Popular
XI-XIX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
000504800DG33A0001TK
Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

El mas Barbat és una masia d'origen medieval construïda sobre la roca natural, que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. A l'interior s'observen vestigis de la construcció primitiva, en els murs de base atalusada i d'una amplada considerable. Sobre aquesta edificació se'n va bastir una al segle XVI, sobre la qual es va alçar un pis al segle XIX.

És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte a les golfes on són amb llinda de fusta i brancals ceràmics. La finestra de l'eix central té la llinda amb una inscripció complexa, on es llegeix "any 1515". A la façana de ponent en destaca un gran pòrtic d'arc de mig punt de pedra tapiat i una cisterna. La façana de llevant presenta un finestral amb incisió conopial i diverses obertures amb llinda de fusta. La masia està construïda sobre la roca tot aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que a la façana posterior s'hi accedeix directament pel pis. Aquesta façana està reforçada amb dos contraforts. El tractament dels murs és arrebossat, tot i que en alguns trams es troba deteriorat i s'observa el parament de pedra. Davant la façana de llevant hi ha diversos cossos annexes, un dels quals té una llinda datada de "1711".

L'origen del mas Barbat el trobem en una casa forta anomenada Montbarbat, documentada des del segle XI. El 1163 el mas fou cedit pel bisbe de Vic a Ramon de Dosrius. Al segle XIV ja la trobem sota domini dels Centelles. A partir del segle XV deixarà de considerar-se una casa forta i freqüentment passarà a denominar-se, junt amb els seus hereus, Barbat. En el fogatge de l'any 1497 hi consta "lo mas Monberbat" i en el de 1553 Joan Berbat. Segons l'amirallament de 1862, pertanyia a Josep Canas i Vinyes de Centelles

CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau.
IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.