El Bach
Oristà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Bach està situat al nord-est del nucli urbà d'Oristà, en una fondalada humida i obaga travessada pel torrent de la Font Salada. Es tracta d'un gran casal orientat a migdia, en origen de planta quadrada al qual s'hi afegí una galeria al davant amb forma de L, un cos que sobresurt de la planta i tres arcades per pis. L'edifici està format per planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada de quatre vents. Totes les cantoneres són fetes amb pedra picada vista igual que els ampits, brancals i llindes de les finestres i portals. A la façana de ponent, hi ha una finestra d'arc conopial, d'un gòtic tardà d'arrel popular, amb una carota esculpida al seu timpà. Un altre element destacable d'aquesta façana és un matacà aguantat per dos permòdols. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color salmó i a la galeria de tres arcs de mig punt es pot llegir la data de 1773.
A la façana nord, hi ha un pou o cisterna de pedra i al primer s'hi obren dues obertures emmarcades amb pedra. Al segon pis hi ha tres finestres de petites dimensions i un gran finestral, tots ells emmarcats amb pedra. A sota teulada s'hi obre un petita finestra.
La façana est presenta un cos adossat que ocupa tota la façana fins a nivell de primer pis cobert amb teulada d'una vessant. A la planta baixa hi ha cinc finestres quadrades de petites dimensions, al primer pis sis finestres amb balcó amb tres finestres intercalades i a nivell de segon pis s'hi obren tres finestres.
Bona part de l'edifici queda tancat per alts murs de pedra, una part dels quals han estat reconstruïts modernament. La masia es troba barrada amb tanques en tot el seu perímetre.
A l'interior del Bach hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu del Roser.
Història
El Bach es troba documentat des de 1423. Apareix en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Miquel Bach. L'edificació actual data probablement del segle XVIII, tot i que conserva alguns elements arquitectònics del gòtic tarà que fan pensar que la casa es remunta fins el segle XVI.
Bibliografia
AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A.
GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín.
IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.
