Edifici central de l'antiga Caserna Militar
Berga

    Berguedà
    Nucli urbà
    Emplaçament
    Sota el Parc del Pla de l'Alemany i l'actual carretera de Solsona a Berga.

    Coordenades:

    42.1039
    1.84822
    404767
    4661954
    Número de fitxa
    08022 - 100
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XX
    Any
    1932
    Josep Goday i Casals (arquitecte)
    Estat de conservació
    Regular
    Actualment en obres.
    Protecció
    Legal i física
    BCIL
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Berga, plaça de Sant Pere, 1
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    Es tracta d'un edifici de caràcter noucentista. La utilització projectada del maó vist, pròpia de l'escola holandesa, no es va arribar a portar a terme, ja que totes les façanes són cobertes d'esgrafiats amb motius florals i geomètrics. És un edifici de planta baixa més tres pisos amb planta rectangular. L'edifici és cobert a quatre vessants, amb teula aràbiga i coronat per uns pinacles de pedra als vèrtexs. Entre el tercer pis i la coberta hi ha un fris amb decoració i medallons. A la part central i superior hi ha una balustrada de pedra amb dos pinacles als extrems, semblants als de la teulada. L'entrada sobresurt clarament de la resta de l'edifici per la seva espectacularitat. La resta de construccions de l'antiga caserna no presenta la mateixa complexitat arquitectònica que l'edifici central, però també hi podem observar alguns elements interessants.

    L'edifici fou projectat per l'arquitecte Josep Goday i Casals, alumne de Puig i Cadafalch. Es construí el 1932 i l'any següent s'inaugurà com a Colònia Escolar permanent de l'Ajuntament de Barcelona. L'arquitecte Josep Goday ja havia projectat importants grups escolars de la ciutat de Barcelona (Baixers, Lluís Vives, Milà i Fontanals, Lluïsa Cara, etc.). Quan va dissenyar l'edifici de Berga era arquitecte municipal de Barcelona. El 1939 l'Exèrcit de terra ocupà les dependències i espais de la colònia escolar i la convertí en caserna militar fins a la seva clausura el 1992.

    AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 38.
    BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45.
    BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: "L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX", L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 124.
    J. P.: "Joaquim Ventalló i l'Escola de Muntanya de Berga", El Vilatà, 108, setembre-octubre 1993, pàgs. 19-21.
    REDACCIÓ: "La caserna militar passa a la història", El Vilatà, 102, desmbre 1992, pàg. 3.