Edifici Caixa de Pensions
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 19.
Descripció
L'edifici està concebut com un projecte de façana lineal que ocupa tota la llargada del carrer Francesc Moragas, tot i que també presenta entrades pels carrers Hospital i Sant Antoni. La imatge de l'edifici respon als criteris marcats per la institució, ja que la mateixa estètica es troba en altres edificis contemporanis de la Caixa.
Es tracta d'una construcció formada per tres cossos, cadascun d'ells destinat a un ús: el central a vestíbul i escala; el de l'esquerra a museu i biblioteca; i el de la dreta a oficines i habitatge. Cada cos té teulada a quatre vessants.
El cos central presenta una entrada porxada amb dos columnes clàssiques i terrassa superior amb balustrada, sobre un segon pis, més elevat que els cossos dels costats, destaca un ràfec de mènsules de pedra i cornisa motllurada. Enmig d’aquest frontis, entre dues finestres, hi ha l’escut de la Caixa en relleu. Els altres dos cossos laterals destaquen per presentar al pis superior galeries amb finestres agrupades de dos en dos o de tres en tres amb arc de mig punt, a la manera gòtica.
Tot l’edifici juga amb aplacats que simulen carreus col·locats en cadena cantonera. Totes les obertures estan enreixades. La decoració barreja elements classicistes, com les columnes i els frontons, i elements de regust gòtic com les finestres de les golfes, o noucentistes com els gerros que culmines terrasses i cornises. Els finestrals poden ser molturats i alguns presenten balustrada sense volada. Només es van dissenyar balcons en un dels cossos, el dedicat a habitatge.
L’entrada des del carrer Sant Antoni, repeteix la fórmula de l’ús de columnes clàssiques, a les que s’afegeix també l’entaulament de la mateixa estètica.
Al cadastre consta una reforma total realitzada l'any 1995.
Història
La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, va sol·licitar la construcció de l’edifici l’any 1931, al carrer Vilaró, nom del director de l’entitat en aquell moment (avui carrer Francesc Moragas).
El projecte de la Caixa no es limitava a fer oficines, sinó que oferia una biblioteca i un museu, inaugurats la dècada dels cinquanta. El museu es va dedicar a l'Homenatge a la Vellesa, festa molt vinculada a Sant Sadurní ja que es va originar en aquesta ciutat l'any 1915 amb el patrocini de la Caixa, per després estendre’s a altres poblacions (POUM, 2010).
L’arquitecte triat va ser Agustí Domingo Verdaguer, en actiu a Barcelona durant la primera meitat del segle XX, que havia obtingut el títol professional l’any 1906. Va exercir com a arquitecte en cap dels serveis municipals de Cementiris, Sanitat i Beneficència de l’Ajuntament de Barcelona. El de Sant Sadurní no seria l’únic encàrrec de la Caixa, entre les seves obres més destacades hi ha l’edifici de la Caixa de Pensions de Vic (1928). També la Casa Vehils Vidal de Barcelona (1936), així com el conjunt d’habitatges coneguts com les Cases Barates del passatge de l’Esperança, a Barcelona.
Bibliografia
AMORÓS I CUNILLERA, INDA (1995). "L'obra dels homenatges a la vellesa de la Caixa de Pensions i el museu dels homenatges de Sant Sadurní", a Miscel·lània penedesenca, 1995, vol. 19, p. 9-38.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 19.
