Ubicació
Coordenades:
Classificació
Patrimoni arqueològic i paleontològic NNSS 2003, zona de protecció especial.
Descripció
El dolmen de Sant Corneli es troba a tocar de l’església romànica de Sant Corneli.
Es tracta d’una cista neolítica amb túmul complex, formada per dues cambres adossades. Té una llargada total de 3,50 m.
La cambra, enllosada en la seva totalitat, no presenta una diferència d'alçada respecte del corredor. Les mides de la cambra són 1,90 m de llargada per 1,20 m d'amplada; i el corredor, que es troba separat per una llosa, fa 2 m de llargada.
La capçalera del megàlit està formada per una llosa de coberta, de 0,60 m. El túmul, que es troba parcialment envaït per l’edifici de l'església, fa uns 11 m de diàmetre.
L’any 1972 va ser objecte d’una excavació arqueològica, duta a terme per Rosa Almuzara, Josep M. Nolla i Xavier Nieto i dirigida per Ricard Batista Noguera, que la van considerar com a galeria catalana.
Pel que fa als materials arqueològics associats al megàlit, tot i que no van ser publicats els trobats durant l’excavació, es té coneixement de que es van recuperar escasses restes d’aixovar funerari. També en consten els recollits, al seu voltant i en superfície, per Francesc Puntí i Homs, aleshores masover del mas la Cau, corresponents a diversos fragments de sílex, alguns amb retoc.
Pel que fa a la seva cronologia, tot i que els autors de l'excavació el van situar dins l'horitzó de "Cultura pirenaica" (1600 aC.) i malgrat la falta de materials arqueològics, per les seves característiques arquitectòniques, es podria situar en el neolític final/calcolític.
Forma part del grup de cistes neolítiques amb túmul complex de la zona de Tavertet, bastides dins la segona meitat del V mil·lenni aC., considerades com una de les primeres manifestacions megalítiques de Catalunya.
L’any 1972 va ser objecte d’una excavació arqueològica duta a terme per Rosa Almuzara, Josep M. Nolla i Xavier Nieto i dirigida per Ricard Batista Noguera, però no es va comprendre la seva importància real com a doble cista dins d’un gran túmul bastida a la segona meitat del V mil·lenni aC, i es va interpretar com a galeria catalana dins l'horitzó de "Cultura pirenaica" (1600 aC.).
L'any 2016 es va realitzar una campanya arqueològica de documentació gràfica i espacial de l'estructura.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós). Tavertet: Ajuntament de Tavertet.
ARNAIZ, R.; VILLAROYA, E.; PEIX, I. (2016) Memòria d'intervenció arqueològica a l'àrea megalítica de Tavertet (Osona): treballs de documentació gràfica i espacial del dolmen de Sant Corneli. Mem. núm.: 13338. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
AVILA, J.; BATISTA, R. (1981) “Sant Corneli, un dolmen que se recobra de forma eficaz”. Revista de Arqueología, año 2, núm. 8. Madrid: Zugarto Ediciones, S.A., p. 24-27.
FONT, J.O. (2003). Memòria de la prospecció de sepulcres megalítics. Mem. núm.: 4729. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).
MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987) “L'Area megalítica de Tavertet (Osona)”. Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència. Vic, núm. 3, p. 55-68.
TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) "La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972". Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona: Vol. LIX, p. 59-92.
