Dolmen de Céllecs o Séllecs/Cabana del Moro/La Cava del Moro La Roca del Vallès

    Vallès Oriental
    Camí de Céllecs, 08430.
    A llevant del nucli de La Roca
    360 m

    Coordenades:

    41.56654
    2.33179
    444286
    4601867
    08181-255
    Patrimoni immoble
    Jaciment arqueològic
    Neolític
    Popular
    Regular
    El dolmen no conserva tota la seva estructura original.
    Legal
    BCIL (PGOU 8-5-91)
    CCAA, 2048
    Fàcil
    Científic
    Privada
    08180A01500036
    Jacob Casquete / Lluís Vila

    Es tracta d'una galeria catalana petita, com la de Can Gol II, si bé les seves dimensions són més grans. Conserva una cambra rectangular amb coberta i una llosa a la banda esquerra del seu passadís d'accés. La cambra es troba orientada al sud-oest i es creu que el passadís original devia fer uns 2 m de llarg i el túmul podia arribar als 8 m de diàmetre. D'aquesta construcció se'n podria destacar dos aspectes, un és el seu emplaçament, dominant plenament la Depressió Prelitoral, fet que indica que podria ser vist des de molts llocs, i l'altre és l'eix d'orientació de la cambra, amb l'entrada al sud-oest, fet poc usual. El topònim de Cabana del Moro és un nom comú que s'utilitzava, sobretot a partir de l'Edat Moderna, per indicar que es tractava d'una construcció antiga en el temps, de la qual se n'havia perdut el coneixement, els seu origen i funció.

    És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Se'l coneix també amb els nom de Dolmen de Sélecs , La Cabana del Moro o La Cava del Moro.

    El megàlit va ser descobert l'any 1929 per l'Agrupació Excursionista de Granollers que, sota la direcció de J. Colomina, varen fer l'excavació arqueològica. Posteriorment, als anys cinquanta, J. Estrada va fer-hi noves excavacions arqueològiques en les quals va trobar algun fragment de ceràmica. Aquest mateix investigador va falcar i redreçar algunes de les lloses del monument

    ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España, vol II. Barcelona. BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona. BOSCH, J.; VILA, LL.; ALACAMBRA, P. (1986): Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze. Museu de Granollers, Granollers. COLOMINAS ROCA, J (1931): "Sepulcre de Céllecs, La Roca del Vallès" a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol VI, pp.10-11. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1946): "El dolmen de Can Planas (La Roca del Vallès)"; dins Ampurias VII-VIII, 1945-46. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp.Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967): La "Lauro" monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona GARCIA, L. (1983): "Dolmen de Can Planes"; dins Carta Arqueològica del Vallès Oriental. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. McGLADE, J.; VILA, L. (2009): Parc arqueològic de La Roca del Vallès. La Ruta Prehistòrica. Estrats Gestió del Patrimoni Cultural S. L., Sant Esteve de Palautordera, inèdit. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers. PERICOT, L.(1950): Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos Prehistoria y arqueología, 4, CSIC, Barcelona. PETIT, P. (1990): "Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès", Limes, nº0. pp.23-30