Dipòsits de Cal Canonge, Cal Pallarès
Aguilar de Segarra

    Bages
    Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50 en un revolt a la dreta.
    Emplaçament
    Nucli d'Aguilar de Segarra, al nord de Cal Canonge.
    603

    Coordenades:

    41.76012
    1.62667
    385837
    4624055
    Número de fitxa
    08002 - 84
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Popular
    Segle
    XV
    Estat de conservació
    Regular
    S'obseven algunes esquerdes, erosionat pel temps
    Protecció
    Legal
    BCIL, Catàleg de béns protegits pel POUM, 1
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, CCAA 1421
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08002A002000140000UF
    Autoria de la fitxa
    Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals

    Gran bloc de pedra de gres, desplaçat de la seva posició original i inclinat en direcció nord-oest sud-oest, amb dues cavitats excavades. Una, la de majors dimensions, té planta rectangular d'uns 2.50 m de llarg per uns 0,90 m d'amplada. L'altra té una planta quadrangular de 0,90 m de llarg per uns 1,40 m d'amplada. Ambdues estan comunicades per un regueró excavat a la roca i s'han interpretat com a cubetes o dipòsits.
    Sembla clar que aquest bloc de pedra es va desprendre de l'aflorament rocós principal situat a l'est, força a prop del jaciment. Tanmateix tot i no trobar-se in situ, sembla versemblant que els dipòsits no eren de decantació, ja que si col·loquéssim la pedra en la seva posició original, no presentarien cap mena d'inclinació.
    Al voltant del bloc en l'aflorament principal, l'any 2010 es van observar cavitats excavades a la roca que podrien correspondre a encaixos d'elements de caràcter perible, i en aquell moment, igual que ara, no s'observaren materials en superfície. Amb les evidències documentades es podria pensar que el conjunt estava relacionat amb el processament agrícola, probablement amb la producció del vi.

    També conegut com tombes de Cal Pallarès

    Anteriorment i durant els anys '80 del segle XX aquestes cavitats s'havien interpretat com a tombes, d'aquí el nom de tombes de Can Pallarès. La morfologia, les mesures i sobretot el fet que estiguin interconnectades fan descartar totalment aquesta hipòtesi, una dada que ja es va constatar en la revisió de la carta arqueològica realitzada el 2010.
    En aquella revisió, s'apuntà que possiblement la causa del despreniment d'aquest bloc de pedra de l'aflorament original, podria haver estat motivat per un terratrèmol. Si s'accepta com a versemblant aquesta possibilitat, i tenint presents les característiques de l'estructura, aquesta es podria situar en algun moment anterior al segle XV quan van tenir lloc els grans terratrèmols a Catalunya, en concret els anys 1428 i 1448.
    És possible que el jaciment hagi estat afectat per la construcció de la carretera BV-3008, així com per l'activitat agrícola de la masia de Cal Canonge. Tot i això només una intervenció arqueològica en extensió ho podrà determinar.

    DAURA, A.; GALOBART, J. "Tombes de cal Pallarès". A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.94.
    DAURA, A.; GALOBART, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.78.