Dipòsit de la Vinya del Masnou
Rellinars

    Vallès Occidental
    Vinya del Masnou
    Emplaçament
    Propietat de Les Cases
    410

    Coordenades:

    41.6357
    1.92228
    410238
    4609891
    Número de fitxa
    08179 - 225
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Una de les parets ha caigut recentment, possiblement per les pluges i la manca d'ús.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08178A005000190000OS
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Pica o xupet, com diuen a la zona, i bassa natural de recollida d'aigües d'escorrentia ubicat a una vintena de metres al sud-est de la barraca de la Vinya del Masnou. Està situada a la propietat de Les Cases. Un cop s'han deixat enrere les Fonts de Rellinars, a l'alçada de La Presa, cal agafar el trencall que puja seguint la línia elèctrica, perfectament senyalitzada com el sender local SL-55, que passa pel costat de la barraca dita de les Fonts i resseguir el camí fins arribar a un replà.
    Es tracta d'una modesta construcció realitzada amb formigó amb el procediment de l'encofrat i col·locada damunt d'una llosa natural, plana de vint centímetres de gruix. Mesura 0,56 metres per 0,66 metres de costat amb una fondària de 0,52 metres. No s'hi observa cap orifici de sortida per buidar la pica. A l'interior s'hi veuen les marques deixades pel sulfat de coure, que servia per a la preparació del caldo bordelès, un plaguicida a base de sulfat de coure i calç morta (anomenada també calç apagada). Al darrera mateix hi ha una bassa circular excavada al terra d'uns dos metres de diàmetre de la qual es desconeix la fondària exacta. Al seu interior hi creix un dens canyissar.

    Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta la bassa acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Es desconeix si originàriament estava tapada per evitar que alguna bèstia caigués dintre. Si l'aigua era neta també permetia abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia.
    També servien per preparar el brou o caldo bordelès, o la "boullie bordelaise", que és originari de França. La recepta sembla haver estat descoberta per Ulysse Gayon, un químic de Bordeus i pel botànic Alexis Millardet a principis dels anys 1880 contra el míldiu. Un cop demostrats els seus beneficis ràpidament es va expandir la seva utilització.