Dipòsit de la vinya del Jepet Teuler
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Dipòsit de recollida d'aigües d'escorrentia ubicat a 10 metres al nord-est de la barraca de pedra seca de la vinya del Jepet Tauler, per sobre de l'antic camí de Viladoms de Dalt.
Es tracta d'una modesta construcció realitzada amb pedra, aprofitant l'orografia del terreny. A mà dreta, hi ha el dipòsit excavat sota del marge. Mesura 1,25 metres de fondària per 0,70 metres de profunditat. Les parets estan impermeabilitzades amb morter de calç. La coberta està realitzada amb una falsa volta de pedra. A mà esquerra, arran de terra hi ha una pica feta amb lloses de pedra ben planes; la del davant està partida; i mesura 0,50 metres per 0,40 metres. Conserva restes de morter de calç i del color blauenc característic que deixa la preparació del caldo bordelès a les parets. Ambdós costats de la pica, com si es tractés d'un petit muret, hi ha dos pedrissos, normalment emprats per posar-hi la galleda i la sulfatadora.
L'oïdi és causat per moltes espècies diferents de fongs de l'ordre Erysiphales. És una de les malalties més fàcils de detectar, ja que fa taques blanques a les fulles i les tiges i aquestes acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades però l'oïdi pot aparèixer en qualsevol part de la planta. Quan la malaltia progressa les taques es fan més grosses i denses i es forma un gran nombre d'espores asexuals que estenen l'oïdi per tota la planta. Aquesta plaga aparegué a Europa a mitjans del segle XIX provinent d'Amèrica.
Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades a la roca.
Història
Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta, quadrangular o ovalada, acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Per tal d'evitar que la terra caigui al seu interior o bé que una bèstia caigui dins, s'acostumava a cobrir amb pedra seca emprant el sistema de la falsa volta i deixant una obertura a la part davantera que permetia accedir al seu interior. Si l'aigua era neta també permetia abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia.
