Dipòsit 4 del Gibert de Dalt
Rellinars

    Vallès Occidental
    El Gibert
    394

    Coordenades:

    41.64108
    1.91821
    409906
    4610492
    Número de fitxa
    08179 - 294
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Emboscat per la vegetació.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08178A011000040000OK
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Xup o cisterna situada al vessant d'obaga del bosc del Gibert, gairebé a tocar de la carena, en el naixement de la torrentera que discorre entre la Font d'en Sala i la Font dels Bugaders. Està situat per sota un marge molt baixet, entre dues barraques de vinya, una de planta quadrangular i una de circular, situades als extrems oposats de la mateixa feixa.
    Es tracta d'una modesta construcció realitzada amb pedra, aprofitant l'orografia del terreny. És de planta rectangular coberta per amb volta per aproximació de filades. Una part s'ha enfonsat no fa pas massa temps per la pressió exercida per la vegetació que hi creix. Mesura 1,10 metres per un metre de costat. Té una fondària útil de 0,60 metres. Les parets estan impermeabilitzades amb morter de calç per evitar la pèrdua d'aigua. La boca per accedir amb la galleda té un ampit de pedra per a recolzar els genolls que mesura 0'50 metres d'amplada.

    Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta, quadrangular o bé ovalada, acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Per tal d'evitar que la terra caigui al seu interior o fins i tot una bèstia, s'acostumava a cobrir amb pedra seca emprant el sistema de la falsa volta i deixant una obertura a la part davantera que permetia accedir al seu interior. Si l'aigua era neta també permetia abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia.
    També servien per preparar el brou o caldo bordelès, o la "bouillie bordelaise" originària de França. La recepta sembla haver estat descoberta, per Ulysse Gayon, un químic de Bordeus i pel botànic Alexis Millardet a principis dels anys 1880, contra el míldiu. Un cop demostrats els seus beneficis ràpidament es va expandir la seva utilització.