Despoblat del Puig
Esparreguera

    Baix Llobregat
    Carretera de la Colònia Sedó.
    Emplaçament
    Carretera de la Colònia Sedó al Puig.

    Coordenades:

    41.55144
    1.86984
    405748
    4600592
    Número de fitxa
    08076 - 77
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Modern
    Segle
    XII-XVII
    Estat de conservació
    Dolent
    Resten molt poques estructures visibles.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, IPAC, 1012455
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    5807001DG0050N
    Autoria de la fitxa
    ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

    El paratge del Puig és un altiplà de 2 km de llargada que s'articula en una sèrie de terrasses força suaus, a la més enlairada de les quals hi ha l'església de Santa Maria, i un xic més avall, els dos sectors on es van localitzar les restes arqueològiques. D'una primera fase es documenta la fundació d'un habitatge entorn els segles XII i XIII, tot i que la instal·lació humana en aquest indret s'hauria de situar entorn el segle X, moment en que l'església funciona normalment. De la segona fase (segles XIII-inicis del XIV) es va localitzar un mur i un paviment de calç, dels quals no es coneix el moment de construcció, però sí la seva amortització per un estrat d'abocament de la tercera fase. Aquest estrat correspon a un anivellament o preparació d'un nou paviment, en el qual s'hi recuperà ceràmica valenciana i ceràmica de cuina del país que proporcionen una datació mínima per a la segona fase del jaciment. En la tercera fase (2ª meitat del segle XIV) es reorganitza l'habitatge documentat en el primer sondeig. La quarta fase correspon a l'abandó del recinte entre els segles XV i XVII. Es van recuperar d'aquesta fase tres alfàbies (finals del segle XIV-XV), ceràmica en verd i manganès, ceràmica de València i de Barcelona decorada en blau, bava catalana amb motius blaus i grocs, etc. La cisterna està situada al nord-est de l'església, en una terrassa més baixa i al costat d'un seguit de cases construïdes a la dècada dels anys quaranta del segle XX per la fàbrica tèxtil Sedó. És una estructura subterrània de planta rectangular coberta amb volta de canó aplatida per a contenir líquid, atesa la impermeabilització del paviment i les parets. També podria haver-se destinat a l'emmagatzematge ni que fos de forma secundària. Es localitzà al seu interior un estrat d'enderroc que contenia una moneda de Carles I (1516-1556); ceràmica blava de Barcelona i de València (inicis del segle XVII). Sembla que la cisterna va deixar d'utilitzar-se posteriorment a l'abandó de l'habitatge del sector 1, cap als primers decennis del segle XVII.

    Els materials arqueològics estan dipositats als magatzems del Servei d'Arqueologia i Paleontologia a Girona (Pedret).

    L'any 1997 es realitzen sondejos arqueològics als voltants de l'església de Santa Maria del Puig d'Esparreguera (ja en funcionament al segle X) que permeten documentar restes pertanyents a un assentament poblacional previ a l'actual Esparreguera, del qual es van poder establir fins a 4 fases d'ocupació que anirien del segle XII al XVII.

    "El Puig". Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. GARCIA TARGA, J.; LÓPEZ MULLOR, A. (1998): Memòria de l'excavació duta a terme al Puig d'Esparreguera (Baix Llobregat) durant l'any 1997. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.
    GARCIA TARGA, J.; LÓPEZ MULLOR, A. (2000): La primera campanya d'excavació al despoblat del Puig d'Esparreguera (Esparreguera, Baix Llobregat). A: Quaderns Científics i tècnics de Restauració Monumental 11. Estudis científics i tècnics. Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 167-181.
    SUBIRANA, Rafael (1987). Explicacions històriques d'Esparreguera. Esparreguera ibèrica. Sabadell, 1953. Sabadell: reedició de l'edició de 1953, pp. 3. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.