El Ball dels Gegants de Montornès del Vallès, anomenat "La Dansa de la Batalla" és una representació solemnial del conflicte bèl·lic que va tenir lloc al poble el 4 de gener de 1485. Aquesta batalla va ser una de les darreres que va enfrontar els remences amb la noblesa catalana. Els remences encapçalats per Bartomeu Sala, originari de Montornès, van aconseguir una victòria sonada sobre l'exèrcit de la Diputació, una victòria que va obrir les portes a la sentència arbitral de Guadalupe (1496), inici de l'abolició del feudalisme a Catalunya. La dansa comença presentant el cabdill remença, en Bartomeu Sala (compassos 1 al 4), i tot seguit presenta el comandant de l'exèrcit de la Diputació de Barcelona, el veguer Pere Anton de Rocacrespa (c.5-8). Aquest preludi s'acaba amb un pas solemne de tots dos (c.9-12). Bartomeu Sala, amb el suport del poble (c. 13-21, amb segona veu, caixa i timbal), s'enfronta a l'exèrcit del veguer, enemic de la pagesia (c.22-33, sense timbal ni segona veu). La batalla es lliura amb força creixent (c 33-42). El dirigent dels remences no cedeix (c.42-46), lluita amb una gran contundència entre els crits de guerra del poble (segona veu). Sí que afluixa el veguer (c.46-50), que finalment cau mort. En aquest punt la coreografia inclou la posició en horitzontal del gegant que representa el veguer, la qual cosa suposa una coordinació i un esforç considerable, de manera que esdevé el moment més important del ball. Finalment les tropes remences celebren la victòria i reben l'homenatge de l'exèrcit dels nobles (c.51-58). La peça musical, per a gralles, caixa i timbal, és original d'Enric Montsant i Damià, composta l'any 1989 i ha estat editada en el 3r Tradicionàrius (1990). Coreografia creada pels Geganters de Montornès.