Cultiu de vinya
Sant Julià de Cerdanyola

    Berguedà
    Bauma de les Deveses

    Coordenades:

    42.22632
    1.89311
    408655
    4675498
    Número de fitxa
    08903 - 249
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tècnica artesanal
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08311A00100006
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía. OPC

    Des de l'any 2015 en una part de les Deveses properes a la bauma s'ha acondicionat el terreny de les feixes per plantar-hi vinya. El projecte de recuperació el lideren Imma Espel i Carles Flaquer de Sant Julià de Cerdanyola, que han creat l'empresa Bauma de les Deveses, ocupant una part de les feixes en un lloc on hi ha una bauma o balma, d'aquí el nom. El treball en les feixes es fa a cavall, ja que no es pot fer amb maquinària degut a l'amplada i a la ubicació de les feixes. El projecte, a més de la recuperació del cultiu de vinya aposta per la recuperació del paisatge agrícola del Berguedà, reconstruint i arranjat els murs de pedra seca que contenen les feixes.

    Fotografies de la web http://www.baumadelesdeveses.com/

    A Cerdanyola hi havia hagut vinya. Un dels primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; i més tard, en la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola, terres i vinyes. L'any 1105 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, a l'acta s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi (Baraut, 1978: 178). Per tant, sabem que entre els segles X i XII hi havia vinyes en aquesta zona, i devien ocupar una part important del territori amb producció de vi. Segurament la vinya es va mantenir amb major o menor mesura fins a inicis del segle XV degut a la crisi del feudalisme i les transformacions agràries (Arbués, 1999). La quantitat de barraques de vinya i feixes en aquest territori és el signe visible d'aquesta explotació del terme, que gaudeix d'un clima i d'una ubicació geogràfica que era adient. De fet, l'any 2015 es va crear una empresa que ha tornat a plantar vinya, Bauma de les Deveses, un projecte que aposta per la recuperació del cultiu i del paisatge.

    Arbués, Clara; Oliver, Jaume (1999) Vinyes que ja no hi són. Per una arqueología agraria del domini feudal del treball pagès al Pirineu. Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac i el seu temps, Vic, 1999, p. 321-338.
    BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. Doc. 82, p. 178.

    Culell, Sílvia (2017) Entrevista a Imma Espel i Carles Flaquer. L'Erol, núm. 131, p. 30-31.
    http://www.baumadelesdeveses.com/