Cucarell Calaf

Anoia
Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf
Es troba ubicat a la seu dels Geganters de Calaf. A l'antic Hospital.
696

Coordenades:

41.7334
1.50981
376071
4621250
08031-142
Patrimoni moble
Objecte
Contemporani
Popular
XX
1997
Quico López i Ramon Pujol
Bo
La seva restauració va finalitzar a finals del 2015.
Física
Restringit
Científic
Privada accessible
Colla de Diables de l'Alta Segarra
Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme

Es tracta d'un drac que forma part del bestiari fantàstic de Calaf. És possiblement l'element més espectacular d'aquests. Té un aspecte ferotge, però simpàtic a la vegada, amb grans ulls de color groc, la boca oberta amb dents afilades, i llengua llarga. Té els braços oberts, amb ales, com si hagués d'empaitar a tothom que li passa per davant. Finalment cal destacar-hi les grans potes amb les urpes. Les seves mides aproximades són uns 3 metres d'alçada per la part del cap, 2 d'ample, i 3 de llarg.

Llegenda del Drac de Calaf Això era i no era en el temps de les llegendes quan, en un lloc lluny d'aquí, hi aparegué una estranya criatura. Les llengües exagerades l'associaven a una serpent de tal característiques i mesures que era capaç d'empassar-se a deu homes d'una sola queixalada. L'insòlit de la rondalla és que primerament es pensava que la serpent no existia i que no era més que una història per explicar vora el foc i espantar els infants. Però temps és temps i a la vila de Calaf uns esdeveniments molt estranys i més recents van fer pensar que aquella terrible bèstia sortida de la penombra i de les tenebres no era tan sols una rondalla, ja que alguns dels testimonis més agosarats confessaven angoixats com s'havien topat en alguna ocasió, per les rodalies de la vila, amb aquesta criatura que només podia venir, segons ells, dels inferns, i que no era ben bé una serp perquè posseïa un parell d'ales que li permetien enlairar-se podent cobrir amb la seva ombra fins a deu caps de bestiar. De mica en mica els rumors s'anaren fonent amb el pas del temps, fins que de la bèstia es deixà de parlar. Un bon dia dos vilatans fills de Calaf, en Quico i en Ramon, fent una de les seves sortides amb bicicleta, van tenir la desgraciada fortuna d'abocar-se pendent avall per un turó que mai no havien vist. Perdent el control, van estimbar-se contra un marge ple de matolls, que els va esmorteir la patacada. En aixecar-se, es van adonar d'una gruta molt grossa i sense pensar-s'ho dues vegades s'hi van endinsar. La sorpresa fou majúscula, quan es van adonar d'un munt d'ossos gegantins, els quals a mesura que ells s'anaven apropant adquirien la forma d'un immens esquelet, que de ben segur devia pertànyer a la bèstia que els més vells de la vila recordaven. L'admiració de la troballa augmentà quan es van adonar que, d'entre aquells ossos, en sobresortia un ou immens. Sense més sal ni més oli, se'l carregaren a les espatlles per presentar-lo a la casa consistorial de la vila perquè decidissin la seva sort. Tres anys fa que cuiden i coven aquest ou en Quico i en Ramon, i només resten uns instants perquè sigui el que sigui el que amaga en el seu interior, trenqui la closca per donar-se a conèixer a tots els calafins com a CUCARELL, el drac de Calaf.

El drac Cucarell va ser batejat per la Festa Major de Calaf de l'any 1997, amb la presència de les colles de Dracs de la Colònia Güell i de Sant Boi. Construït de manera desinteressada entre els anys 1995 i 1997, per Quico López i Ramon Pujol. Recentment ha estat restaurat.