Cristians

Sant Martí de Tous

Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous, que es du a terme el març de 2016, es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver-hi observat tombes de lloses i restes òssies disperses pel camp més proper al punt on es preserva la tromba in situ.
Durant la vista s'observa una tomba de lloses sense la seva coberta i amb l'interior cobert per vegetació i diversos fragments d'ossos dispersos en el camp proper. L'aparent manca de connexió amb cap tipus de centre de culte proper fa considerar que ens trobem davant una necròpolis isolada. L'absència de qualsevol material arqueològic associat fa que no es pugui aportar una datació, si bé és sabut que aquest tipus de sepultura és molt freqüent entre els segles IV i IX dC.
Jordina Sales, en el seu article sobre les tombes i necròpolis isolades de la comarca de l'Anoia realitzat l'any 1994 (Sales 1994: 327), en referència a la Necròpolis de Cristians recull la notícia sobre l'observació, l'any 1965, de la necròpolis per membres del Museu d'Igualada, així com l'anotació en un diari inèdit de Ramon Farrés on es recull que “.... obrim una sepultura romana amb
dos esquelets...”. A la fitxa corresponent a Cristian recollida a l'IPAC (núm. 12015) s'esmenta,
entre altres elements, l'excavació d'una sepultura de lloses amb individus inhumats l'any 1965. La planimetria que acompanya l'entrada el jaciment s'ubica en un punt proper al Bosc del Rei, un punt allunyat de l'indret on s'ha trobat la tomba. La descripció del lloc de la troballa no permet tampoc aclarir
el dubte. Davant d'aquest fet s'ha considerat oportú obrir una fitxa pròpia per aquesta tomba, que anomenem “Cristians”, i proposem el canvi de nom del jaciment inventariat pel d'"El Bosc del Rei 1".