Tot i que la creu actual és de l'any 1952, hi ha indicis d'una creu de terme molt més antiga, documentada en un pergamí de l'any 1599: "mitjançant d'una fita posada allí per termenar les terres de dit nostre mas Pujol, àlies Lledoner, i la del nostre mas de la Roca, continua pel camí reial que va de Barcelona a Vilafranca, fins a la creu antigament anomenada d'Ordal". Durant la guerra del Francès, el 19 de març de 1810, la creu va ser destruïda, restant únicament els graons. Als anys 30 del segle XX fou totalment arrasada, sense que es conservi cap resta de la creu primitiva. La creu actual va ser encarregada a l'arquitecte Jeroni Martorell, i executada pel mestre Florenci Daura, amb un preu de 30.000 pessetes. El dia 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona Gregori Modrego i Casaus, beneí solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es van composar uns goigs a la creu musicats per Mn. Francesc Baldelló, recollits a l'obra de Josep Raventós. L'any 1984, la creu va caure per l'acció del vent en el decurs de la instal·lació d'un pancarta de la volta ciclista a Espanya. Fou reposada per part del Amics de Vallirana durant l'Aplec de Sant Francesc del mateix any, que en aquesta ocasió fou anomenat com I Aplec del Port d'Ordal. Des de l'any 2013, al costat de la creu, hi ha instal·lat un monument commemoratiu del bicentenari de la Batalla d'Ordal.
