Creu d'Ordal - Creu del Port d'Ordal
Vallirana

    Baix Llobregat
    Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal
    Emplaçament
    Prop del coll, en un tram de carretera tallat de l'antiga N-340
    503m

    Coordenades:

    41.3896
    1.87666
    406083
    4582617
    Número de fitxa
    08295-645
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Any
    1952
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00709010
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Creu de terme aïllada de pedra que indica la partició entre els termes de Vallirana, Subirats i Cervelló. Té una alçada de 5,30 metres, amb un basament format per una base rodona i tres graons superposats octogonals de 0,19 metres. També són octogonals tant el sòcol com la columna i el capitell que la corona (0,90 metres). El capitell presenta figures en relleu: hi ha els símbols dels quatre evangelistes alternats amb les imatges dels patrons de les parròquies veïnes (Sant Pere, de Subirats, Sant Mateu, de Vallirana, i Sant Esteve, d'Ordal i Cervelló). També hi ha la imatge de Sant Isidre, patró de la pagesia. La creu és llatina i està orientada de nord a sud. Presenta una imatge de Jesucrist a la banda nord i una de la Mare de Déu a la sud. Al sòcol hi ha la inscripció de la benedicció de la creu, on s'hi llegeix: "NOVITER AEDIFICATA AC BENEDICTA XVIII-MAII-MCMLII".

    Estilísticament, la creu té un cert aire historicista.

    Tot i que la creu actual és de l'any 1952, hi ha indicis d'una creu de terme molt més antiga, documentada en un pergamí de l'any 1599: "mitjançant d'una fita posada allí per termenar les terres de dit nostre mas Pujol, àlies Lledoner, i la del nostre mas de la Roca, continua pel camí reial que va de Barcelona a Vilafranca, fins a la creu antigament anomenada d'Ordal". Durant la guerra del Francès, el 19 de març de 1810, la creu va ser destruïda, restant únicament els graons. Als anys 30 del segle XX fou totalment arrasada, sense que es conservi cap resta de la creu primitiva. La creu actual va ser encarregada a l'arquitecte Jeroni Martorell, i executada pel mestre Florenci Daura, amb un preu de 30.000 pessetes. El dia 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona Gregori Modrego i Casaus, beneí solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es van composar uns goigs a la creu musicats per Mn. Francesc Baldelló, recollits a l'obra de Josep Raventós. L'any 1984, la creu va caure per l'acció del vent en el decurs de la instal·lació d'un pancarta de la volta ciclista a Espanya. Fou reposada per part del Amics de Vallirana durant l'Aplec de Sant Francesc del mateix any, que en aquesta ocasió fou anomenat com I Aplec del Port d'Ordal. Des de l'any 2013, al costat de la creu, hi ha instal·lat un monument commemoratiu del bicentenari de la Batalla d'Ordal.

    AJUNTAMENT DE VALLIRANA (2014). "La Creu d'Ordal i la Torre del Telègraf". Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 52, p. 14. AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 37-39. Http://patrimonicultural.diba.cat/ (Mapa del Patrimoni Cultural de Subirats/Consulta: 17-05-2017). LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988). Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès. Subirats: Ajuntament de Subirats, p. 270. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968). 100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967". Barcelona. P. 117-121. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 71-72, 94-95. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 117, 256-257.