La creu actual és de l'any 1952, però a l'indret on s'alça hi va haver una creu de terme molt més antiga, documentada l'any 1599, en un pergamí sobre l'afitament del Mas Pujol, una de les hisendes que avui formen el Lledoner. Signat pel notari de Barcelona, Alfons Miquel, al pergamí es diu que "mitjançant d'una fita posada allí per termenar les terres de dit nostre mas Pujol, àlies Lledoner, i la del nostre mas de la Roca, continua pel camí reial que va de Barcelona a Vilafranca, fins a la creu antigament anomenada d'Ordal".
El 19 de març de 1810, durant la Guerra del Francès, la creu va ser destruïda, restant únicament els graons.
Als anys '30 del segle XX fou totalment arrasada, de tal forma que avui no conservem cap resta de la creu primitiva.
La projecció de la creu actual va ser encarregada a l'arquitecte Jeroni Martorell, i executada pel mestre Florenci Daura, amb un preu de 30.000 pessetes. El dia 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona Gregori Modrego i Casaus, beneí solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es van composar uns goigs a la creu musicats per Mn. Francesc Baldelló, recollits a l'obra de Josep Raventós.
