Creu del Jan Santa Maria d'Oló

Moianès
Sector central del terme municipal
Ctra. local a St. Joan d'Oló 1,5 km, camí direcció N-E (camí de l'Estany) 700 m i camí N i E 50 m
655

Coordenades:

41.86678
2.04661
420878
4635424
08258-63
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Simbòlic
Privada
08258A004000300000AL
Jordi Piñero Subirana

Creu de pedra aixecada en memòria de Joan Pont, propietari del mas Rodoreda, molt proper, que fou assassinat en aquest lloc l'any 1928. Està emplaçada al costat del camí que, a peu, enllaçava la zona de Rodoreda amb el poble d'Oló. Consta d'un pedestal amb diferents motllures i, al damunt, hi ha la creu, molt ample, de línies rectes i sense cap decoració. A la part davantera del pedestal s'hi llegeix la següent inscripció: "JOAN PONT (RODOREDA) / FOU ASSASSINAT AQUI / EL 31 DE MARÇ DE 1928 / PREGUEU PER LA SEVA ANIMA".

Informació oral facilitada per M. Dolors Busoms Bota (del mas Rodoreda) i Josep Canamasas Güell

Joan Pont procedia de la casa de la Vall d'Avinyó i va entrat com a pubill a la masia de la Rodoreda, una de les principals del terme. Per això era conegut com a Jan de la Vall o Jan de la Rodoreda. Fou assassinat per instigació del seu propi fill, i els executors del crim haurien estat tres homes d'Oló. El motiu era que tenia por que deixés l'herència a la seva germana. Segons es diu, el van matar quan es dirigia a peu pel camí cap a Oló amb la intenció d'anar al mercat del ram de Vic. Segons la inscripció de la creu, el fet luctuós va tenir lloc el 31 de març de 1928. En un primer moment la Guàrdia Civil va detenir Josep Camprubí Vilar (l'avi Borrasca) i sis persones més, que foren portades a Vic i humiliades. Josep Camprubí era jutge de pau, un càrrec que administrava amb equanimitat i sense deixar-se influir per les pressions dels cacics locals. Segurament això li va costar aquesta acusació injusta. Eren els temps de la dictadura de Primo de Rivera, i els cacics van aprofitar per castigar els seus opositors: l'avi Borrasca era una figura molesta, ja que es negava a castigar els olonecs que per necessitat caçaven conills en els vedats dels grans propietaris com Rocafort. Els acusats van ser deixats en llibertat per manca de proves. Quan la Guàrdia Civil va investigar més a fons descobrí que l'assassinat havia estat instigat pel mateix fill del difunt, i va tancar el cas sense fer cap més detenció, de manera que els autors del crim van quedar impunes. Al cap d'un temps els propietaris de Rodoreda es van vendre i van marxar a viure a Prats de Lluçanès.

VILAR CAMPRUBÍ, Albert (1996). "Dos aclariments sobre l'article de l'avi Borrasca", Ologràfic, núm. 4 (agost de 1996), Santa Maria d'Oló, p. 11-12.