Creu del cementiri de Santa Creu de Palou
Mura

    Bages
    Zona Santa Creu de Palou
    Emplaçament
    Al costat de l'església, a l'exterior.

    Coordenades:

    41.68346
    1.92468
    410504
    4615191
    Número de fitxa
    08139-22
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Trencada
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Religiós i/o funerari
    BCIN. Decret 14 de març de 1963 nº 571/63, BOE 30.
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    La creu es troba tirada al terra al costat sud de l'església, entre matolls que la tapen. És una creu de malta patada o eixamplada en els extrems externs dels braços, inscrita en un cercle d'aproximadament 50cm de diàmetre i situada sobre una base de pedra que forma tres graons en decreix cap a la base de la creu. La pedra és de Sant Vicenç i la superfície exterior està abuixardada.

    Creu que formava part del panteó de la família Matarodona situat al cementiri de l'església. Per la factura, aquesta creu és bastant moderna, probablement relacionada amb la remodelació que es va fer a l'església en època moderna. L'església de Santa Creu de Palou apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu. Es trobava dins l'antic terme del castell de Mura, al lloc de Palou o el Farell. El 1285 s'esmenta com a Santa Creu de Mura. La funció parroquial la degué perdre aviat, ja que a les llistes del bisbat posteriors a la meitat del segle XIV no hi apareix esmentada, mentre que sí que ho fa com a sufragània de Sant Martí de Mura en els segles XVI i XVII, probablement coincidint amb una rehabilitació. El 1338, en el testament de Galzeran de Sau, rector de Sant Martí de Mura, es diu que Santa Creu de Palou era sufragania d'aquesta (Arxiu parroquial de Mura). Era l'església dels masos dels entorns: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell; per tant, el cementiri seria també el d'aquestes cases.

    FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.