Creu del Capellà
Castellbell i el Vilar

    Bages
    El Colomer
    Emplaçament
    PK 3'5 de la carretera BV-1122
    410

    Coordenades:

    41.63409
    1.82721
    402317
    4609815
    Número de fitxa
    08053 - 167
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Només en resta el basament
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08052A015000090000OI
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Base d'encaix d'una antiga creu, probablement de fusta, ubicada damunt d'un amuntegament de pedres, envoltada de pi blanc. Està ubicada a mà dreta de la carretera BV-1122, que va des del veïnat de Sant Cristòfol cap al camí de la Calcina, a l'alçada del quilòmetre 3,5 aproximadament.
    Fa un diàmetre total de 86 centímetres, per una alçada màxima de 37 centímetres. Al seu interior hi ha un retall quadrangular que mesura 29 centímetres de costat per 29 centímetres de profunditat. La part exposada a la intempèrie presenta un seguit de cassoletes que no són res més que el resultat d'un lent procés de meteorització de la pedra exposada als diferents agents climàtics.

    El lloc és conegut amb el topònim de "La Creu". L'amuntegament de pedres on està ubicada podria tractar-se de l'enderroc d'una barraca de vinya.

    L'origen d'aquesta creu rau en que durant les Guerres Carlines, allí s'hi va executar, l'any 1823 el capellà de Marganell. Els habitants del poble, van col·locar la creu en un acte d'homenatge al pobre rector. A principis del segle XX, un fadrí de cal Japet dels Ulls, que tenia una discapacitat mental, la va destrossar. La única part que restà intacta fou la base o sòcol.
    Antigament la carretera era de terra i estreta, i la creu estava emplaçada al costat mateix; amb l'ampliació de la carretera, la creu quedava al damunt del traçat; així doncs, es decidí desplaçar-la. Uns anys més tard, es modificà novament el traçat, agafant un tros de bosc, de manera que la creu, fins llavors ubicada a la dreta del camí, va passar al costat esquerre, a tocar del trencall del Marlius. S'hi posà una creu de fusta que amb el pas dels anys ha desaparegut completament.

    ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit
    ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books.