Creu del camí de la Creueta
Dosrius

    Maresme
    Camí de la Creueta - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars
    Emplaçament
    Al nord-est del casc antic de Canyamars, en el camí d'accés a la masia de Can Prats
    240m

    Coordenades:

    41.60227
    2.44764
    453971
    4605766
    Número de fitxa
    08075-169
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Any
    1868
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08074A03000060
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Creu aïllada de ferro, situada damunt d'un basament rectangular bastit amb blocs de granit (0,80 metres), damunt del que s'assenta una pedra circular de molí amb incisions (1,30 metres de diàmetre). La creu és llatina (0,70 metres d'alçada) i està ornamentada amb reganyols en espiral disposats al voltant de l'encreuament dels braços. Aquests braços tenen inscripcions referents a la seva construcció: "OBRES JAUME AMAT Y JOSEP FRADERA LLIBRE" (anvers), "PRESIDENT DE LAS OBRAS JOAQUIM LLETJOS (lateral esquerre), "A (?) MAIG DE 1868 ECONOMO (?) MIQUEL BALLART" (lateral dret), "FOU TRASLADADA DEL SEMENTIRI AQUÍ" (revers).

    Altres denominacions relacionades amb l'edifici: La Creueta.

    Pel que indica la inscripció, la creu fou construïda l'any 1868 per en Jaume Amat i en Josep Fradera Llibre, cognoms relacionats amb dues masies del terme, can Bruguera dels Planells i can Llibre de Pagès. En Joaquim Lletjós era el propietari de la masia de can Galzeran, situada a pocs metres de la creu. Tot i que la inscripció ens diu que fou trasllada des del cementiri, segons les fonts orals, la creu sempre havia estat en el mateix lloc i es creia que hi havia alguna persona enterrada. També es creia que tant les pedres de la base com la pedra cilíndrica provenien del Molinot, molí fariner de Canyamars. Fins l'any 1952, la creu feia les funcions d'una creu de terme i s'hi anava en processó per fer la benedicció del terme. En realitat es tracta d'una creu de pedró (aquestes creus delimitaven una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita).

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.03/164. PUIG I GIRALT, Enric (2000). "Darrera de la pista de la Creu dels Planells". Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8.