Creu de terme del Serrat de la Guàrdia
Sant Bartomeu del Grau
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny, en un petit pla. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural i aixecada sobre un suport aixecat en un cos construït en pedra seca i lligat bastament amb morter de calç i algun repàs en ciment. Aquest basament està parcialment cobert per la vegetació. Aquesta és força abundant i ha fet perdre el camí d'accés fins a la creu. La creu, de metall, està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 150 cm., 40 cm d'ample i uns 40 cm de fons. Està formada per una creu llatina per dos cossos de ferro amb les arestes treballades fent motllura i es troba orientada del sud est al nord oest.
Al peu del camí, entre el mas la Guàrdia i el turó amb la creu de terme del Serrat de la Guàrdia, es documenta un tram de camí o vial empedrat, que podria anar associat al moment de funcionament del mas i de la creu.
Història
La Guàrdia ja surt documentada al segle XII, en l'acta de Consagració de Sant Miquel de l'Erm, i continua apareixent el segle XVI en la documentació eclesiàstica de Sant Bartomeu, com a masoveria del Vilaró. Just sobre un petit turó que s'alça a l'esquerra del mateix mas es documenta la creu. Aquest element, per la seva tipologia i morfologia pot pertànyer a l'època moderna i haver funcionat de forma coetània amb el mas de la Guàrdia. Tot i que es coneix com la creu de terme del serrat de la Guàrdia, la funcionalitat i ús d'aquesta creu pot ser diversa. Podria tractar-se d'una creu recordatori, una creu de terme o una creu de padró, tot i que aquest darrer cas sembla el menys versemblant. De totes maneres, la seva factura en ferro, poc treballat i el seu suport poc ornamental la cataloguen més com a creu de recordatori. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, que com ja hem assenyalat en aquest cas es desconeix.
Bibliografia
BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.
