Creu de Terme de Sant Adrià de Besòs
Sant Adrià de Besòs

    Barcelonès
    El Besòs - Cruïlla del carrer Guipúscoa amb el carrer Biscaia
    8

    Coordenades:

    41.425114878887
    2.2091263491468
    433916
    4586252
    Número de fitxa
    08194 - 6
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Historicista
    Segle
    XX
    Any
    1967
    Estat de conservació
    Bo
    Restaurada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2015.
    Protecció
    Legal
    BCIL (1106-I, Acord de Ple del 31/07/2003).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA)
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Adrià de Besòs (Plaça de la Vila,12 - 08930)
    Autoria de la fitxa
    Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde" (ASAB)

    Creu de terme ubicada a la vorera de la cruïlla de l'avinguda Guipúscoa amb el carrer d'Extremadura. És de pedra artificial i està constituïda per un doble basament cilíndric, el primer fet de maons posats a sardinell; i el segon, d'inferior diàmetre, de ciment. Damunt aquest segon s'aixeca la creu col·locada damunt una columna de ferro amb les cantonades bisellades i de base piramidal. Al damunt hi ha un capitell quadrat amb quatre àngels en relleu. El capitell sosté la creu de braços prismàtics i centre desplaçat en sentit vertical. A la part central hi ha dos relleus: a una banda, Jesús crucificat i a l'altra la Mare de Déu i el Nen Jesús. Els cantells estan ornamentats amb relleus i volutes encadellades.

    La creu, d'estil neo barroc, va ser construïda el 1967. Aquesta senyala de manera simbòlica el límit entre el terme municipal de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. El seu interès és de tipus històric i simbòlic. Si bé la creu de Sant Adrià és un símbol de la resistència davant de l'annexió per part de Barcelona i Badalona l'any 1929. Aquesta creu de terme constitueix un gest de reafirmació de la independència i identitat adrianenca.

    Les creus de terme són monuments que simbòlicament marquen els límits dels municipis. A Sant Adrià de Besòs hi ha dues Creus de Terme que ens marquen els límits amb Barcelona. Si la del 1944 és un símbol de reafirmació d'identitat adrianenca, ja que en aquell moment el municipi estava annexat a Barcelona (el marge dret del riu) i a Badalona (el marge esquerre), aquesta, del 1967, no deixa de tenir relació amb la voluntat adrianenca de mantenir la seva identitat. Tenint en compte que l'obertura de l'avinguda Guipúscoa es va consolidar a la dècada del 1960, també és en aquest moment quan es construeix el grup d'edificis "La Pau" (els edificis de l'àrea de Barcelona que queden just darrere la Creu). L'adquisició i col·locació d'aquesta creu de terme ens fa pensar en aquest afany adrianenc de reafirmació municipal. Les obres de reforma realitzades a finals de la dècada del 1990, al carrer de Guipúscoa i a la rotonda de connexió amb la ciutat de Barcelona, van provocar el trasllat la creu de terme uns metres enllà del seu emplaçament original.

    ASAB. UI. 409, 94. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. LÓPEZ HIDALGO, Sònia (2015). Creu de terme. Intervenció de Restauració de la creu de terme. Sant Adrià de Besòs. Informe de restauració. Inèdit.