Les creus de terme són monuments que simbòlicament marquen els límits dels municipis. A Sant Adrià de Besòs hi ha dues Creus de Terme que ens marquen els límits amb Barcelona. Si la del 1944 és un símbol de reafirmació d'identitat adrianenca, ja que en aquell moment el municipi estava annexat a Barcelona (el marge dret del riu) i a Badalona (el marge esquerre), aquesta, del 1967, no deixa de tenir relació amb la voluntat adrianenca de mantenir la seva identitat. Tenint en compte que l'obertura de l'avinguda Guipúscoa es va consolidar a la dècada del 1960, també és en aquest moment quan es construeix el grup d'edificis "La Pau" (els edificis de l'àrea de Barcelona que queden just darrere la Creu). L'adquisició i col·locació d'aquesta creu de terme ens fa pensar en aquest afany adrianenc de reafirmació municipal. Les obres de reforma realitzades a finals de la dècada del 1990, al carrer de Guipúscoa i a la rotonda de connexió amb la ciutat de Barcelona, van provocar el trasllat la creu de terme uns metres enllà del seu emplaçament original.
