Creu de Saba
Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    Serra de Puig Ventós
    Emplaçament
    Camí de can Llimona i continuar en direcció nord fins Puigventós, on surt un corriol senyalitzat
    594

    Coordenades:

    41.57052
    1.90746
    408912
    4602670
    Número de fitxa
    08147 - 60
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Lúdic
    Titularitat
    Privada
    Fundació Territori i Paisatge (Catalunya Caixa). C/ Provença, núm. 261. Barcelona.
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Aquesta creu es troba situada gairebé al cim del del Puig Ventós, a una altitud de 594 metres, que és el punt més alt del terme d'Olesa. Clavada a la roca hi ha una creu de ferro d'una alçada considerable. Des d'aquest indret s'obté una vista magnífica en direcció sud, des de Montserrat fins a Terrassa i el cim de la Mola, amb l'altiplà d'Olesa al centre. Davant de la creu hi ha una taula d'orientació. L'entorn forma part de l'espai natural de reserva de Puigventós, de la Fundació Territori i Paisatge, que inclou la serra de Puig Ventós i el cim de Puig Cendrós, unes formacions muntanyoses entre els termes d'Olesa i de Vacarisses. També forma part del PEIN Montserrat. Es tracta d'un territori salvatge, gairebé sense presència humana, i dominat per un tipus de vegetació baixa.

    Inscripció d'una de les plaques: "Creu de Saba. 594 m. UEC Olesa. 50è aniversari. 1931-81"
    Inscripció d'una altra placa: "50è aniversari de l'Agrupament escolta Sant Bernat de Claravall. Olesa de Montserrat. 1954-2004"
    Itinerari senyalitzat: corriol que surt de la masia de Puigventós, dins d'espai de reserva de Puigventós (dins la xarxa d'espais en conveni de la Fundació Territori i Paisatge). També forma part del PEIN Montserrat.
    En una balma prop de la Creu de Saba membres del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà han detectat indicis d'un possible enterrament que tal vegada es podria datar al neolític.

    D'aquesta creu no se'n coneix cap referència fins al segle XVIII, concretament els anys 1735 i també el 1760. Pel que fa al nom, malgrat que alguns hi han volgut donar explicacions relacionades amb els personatges bíblics, el més probable és que provingui de l'antropònim Sàbat o Sàbet, que consta ja en documents del segle XIV i encara existeix actualment a Olesa. La creu de ferro actual fou instal·lada el 1981, segons indica una inscripció de la Unió Excursionista de Catalunya. L'any 1994 l'Agrupament Escolta Sant Bernat de Claravall va col·locar-hi la taula d'orientació, en commemoració del seu cinquantè aniversari.

    AADD. (1992). Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (segles VI a.C. al XIV). Col·lecció Vila d'Olesa, 3. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 23-26
    MORERA, Jaume (1992). "Les creus de terme", a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 53 (octubre), p. 64
    HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 316-317