Segons Moreu-Rey (1962), la Creu de Baduell assenyalava a la vegada l'encreuament dels camins i els límits de terme. Aquesta es troba documentada a partir de l'any 1720 com a nom de partida: "La Creu de Baduell" devia ser molt més antiga si creiem AAEC II (1883): "se compon avuy sols del arbre. Avans diu que hi havia una creu de ferro en ques llegia que en 1400 ja ho era." També es troba anomenada en textos del segle XIX. "Testimonis vivents de Caldes en 1914 havien vist la creu.. Tenia una hasta de fusta ab creu de ferro a dalt". Quan Mn. J. Mas escriu això (cap a l'any 1930), diu que "Res no existeix de la creu". Quan Moreu-Rey escriu el llibre, l'any 1962, senyala que aquesta creu feia pocs anys que havia tornat a ser reposada (hi ha la data 1940 gravada al peu de la Creu). Durant el treball de camp, Raimundo Garcia, manifesta que al seu interior hi ha un pergamí amb la història de la Creu de Baduell i de l'acte de l'any 1940 quan es tornà a col·locar la Creu.
