Creu a l'antic cementiri de l'Hospital
Olesa de Bonesvalls
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Per la factura, podria tractar-se d'un element del segle XVI. És una creu de tres braços iguals, formant el peu el quart braç. Els braços havien tingut una decoració tallada al voltant que està força malmesa. A la part central d'una de les cares i ha una ma oberta i a l'altre hi ha una creu. Es troba situada sobre una columna de secció hexagonal situada sobre una base feta amb dos grossos blocs de pedra.
Història
Sembla ser la creu més antiga que es conserva al municipi i podria ser una de les que es guardava a la rectoria poc després de la Guerra Civil. Segons explica Mn. Misser, als baixos de la rectoria i a l'era d'en Milà hi havia dues creus els anys 1950. En època de Mn. Laureà Guibernau una de les creus es va posar després de la Guerra a la plaça pública i l'altra creu es posà al cementiri. Tot i que no ho sabem amb seguretat, aquesta podria ser la creu que hi havia al Pla de la Creu i que van derrocar a trets durant la Guerra de la Independència (1808-1812) essent substituïda per una altra. El segle XIX la creu es va traslladar del Pla de la Creu (lloc proper a l'Hospital, al peu del camí Ral a Begues) a la plaça de la creu del poble d'Olesa, davant de cal Tutusaus. Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment en posar un envelat, i el capellà va manar esculpir una de nova que és la que ara encara hi ha al poble, mentre l'antiga es va guardar a la rectoria de la parròquia. La creu que hi ha actualment a la plaça és nova, feta al 1890 i retocada després de la Guerra Civil.
Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa hi ha la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s'implorava al cel.
Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus d'Olesa es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare.
Aquesta creu va ser trobada pel Sr Saumell a la seva finca, colgada i tapada amb vegetació, i la va posar al mateix lloc on la va trobar. Aproximadament l'any 2015, per iniciativa del rector d'Olesa i del propietari del Sr. Saumell, i amb motiu de la restauració de l'Hospital de Cervelló, la creu es va instal·lar a l'antic cementiri de l'Hospital.
