Coves de Santa Cecília
Marganell

    Bages
    Parc Natural de Montserrat
    Emplaçament
    A uns 230 metres al nord-oest del monestir de Santa Cecília

    Coordenades:

    41.61207
    1.81463
    401236
    4607385
    Número de fitxa
    08242-1
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Edats dels Metalls
    Segle
    -XIX/-VII
    Estat de conservació
    Regular
    Es troba en una zona completament embardissada.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA /IPC PNM-26
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 005A00011
    Autor de la fitxa
    J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm

    Coves d'abric sense estructures conservades, formades per grans blocs de pedra despresos de les parts altes del massís. Es tracta de dues cavitats aparellades enmig d'un torrent anomenat, precisament, de les coves.La batejada com a Cova Gran mesura 12 m de llargada total, 4 m d'amplada i 2'5 m d'alçària a la part més alta (cal tenir en compte que el bloc petri que la conforma es troba inclinat). Pel que fa al material arqueològic recuperat, cal assenyalar que no formava part de cap mena d'estratigrafia, sinó que es trobava barrejat amb la terra i els còdols despresos de les roques montserratines (conglomerat). Aquest fet fa pensar que es devia tractar d'un hàbitat marginal i circumscrit a un moment històric molt determinat. En principi es considerava del Neolític, però ara es veu clar que ha de ser de l'Edat del Bronze. Aparegueren restes de fauna (cérvol, cabra, porc senglar), lítiques (2 puntes de sageta de sílex rosat, 11 fulles de sílex i fragments de ganivets), així com ceràmica. Aquesta ceràmica, de factura barroera, es trobava en gran part esmicolada. D'entre aquests trossos en sobresurten un parell decorats amb incisions en punts (un en sentit vertical i l'altre correspon a la vora d'un got ovoïdal i decorat amb un motiu de fulla d'acàcia). El propi Colomines ja considerava que devien ser de l'Edat del Ferro. La Cova Petita amida tan sols 5 m de llarg per 3 m de fondària i 2 m d'alçària màxima, tractant-se, més aviat, d'un abric, com l'altra suara ressenyada. L'excavació va proporcionar un gratador de sílex, un mol·lusc del gènere pectunculus foradat i diversos padellassos mancats de decoració, llevat d'un que tenia uns cordons amb impressions digitals.

    Els materials es conserven al Museu de Montserrat.

    S'hi va fer una excavació a principis dels anys vint per part de Josep Colomines, amb la col·laboració de Beda M. Espona, en el context d'un ampli treball arqueològic a tota la muntanya de Montserrat.

    COLOMINES ROCA; J (1925) Prehistòria de Montserrat. Montserrat. DAURA, A. i GALOBART, J. (1982) L'arqueologia al Bages. Manresa. FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.