Cova d'en Sellarès
Capellades
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell. Amador Romaní esmenta l'existència d'una coveta amb un sediment estratificat de 15 centímetres amb restes de carbó, lítica, malacologia i bocins de ceràmica sense precisar. L'indret va ser catalogat com a cova sepulcral neolítica.
Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984), es confirmà que podria ser un annex de l'Abric Agut, no constatant-se cap evidencia material. Per les característiques del lloc i pel sondeig efectuat amb els materials, tindria moltes semblances amb l'Abric Romaní i l'Estació de Agut.
També coneguda com: Cova d'en Sallarès. Dins l'IPAC es catalogà com a Cova Natural sense estructures amb un marc cronològic variable entre 33000 i 9000, Paleolitic Superior.
Història
Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman.
L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell..
Bibliografia
ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid.
INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya.
ROMANÍ, Amadeu. 1921. "Paletnologia de l'Alt Penedès". Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7.
VIDAL, L.M. 1911-1912."Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats". Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona.
