Cova dels Ossos Collsuspina

Moianès
Roc dels Esparvers
Molt a prop del port o coll de la Pollosa
970

Coordenades:

41.82074
2.18978
432711
4630191
08070-26
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Neolític
Edats dels Metalls
-1500
Regular
El jaciment està exhaurit.
Legal
NNSS, 30/3/2006
CCAA 11213
Difícil
Científic
Privada
08069A00800020
María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

La cova està situada molt a prop del port o coll de la Pollosa, l'únic pas natural entre el Moianès i la Plana de Vic en una zona boscosa de roures. És una balma allargada, oberta al mig d'un espadat calcari, a mida que la galeria s'endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides, de manera que es diferencien tres espais: la cova i el passadís d'accés, la balma i la zona exterior.
La cova i el passadís d'accés: en l'excavació es constatà que la cova havia estat pràcticament buidada, i hi restava poc sediment original, així com l'absència gairebé total de restes materials, destacant tan sols la troballa d'una dent humana, d'una peça de sílex retocada i d'una dena de collaret en pedra. La balma que dóna accés a la cova, oberta enmig dels blocs calcaris, a uns 3 m d'alçada respecte la zona de contacte amb el bosc. Té uns 7 m d'amplada per 13 m de llargada i està orientada a migdia. Es realitzà un sondeig que no aportà cap resta material ni estructural i, per tant dificulta determinar la possible utilització de la balma en algun moment prehistòric. La zona exterior correspondria a l'abocament del sediment extret pels aficionats que van fer intervencions descontrolades de l'interior de la cova, que en el moment de l'excavació de 1991 presentava superficialment una gran quantitat de restes de fauna, així com ascles de quars i de sílex.
Es van recuperar restes lítiques de sílex, quars i cristall de roca que correspondrien a restes de talla (ascles sense retocar), i tan sols dues peces retocades, una lamineta en cresta i una ascla amb retoc abrupte, de sílex. El material ceràmic recuperat fou escàs (tan sols 21 fragments informes de ceràmica feta a mà de petit tamany) i sense context cronocultural. També una dena de collaret cilíndrica feta en calcària. Pel que fa a les restes antropològiques, destaca el considerable nombre de dents humanes (156 en total). La presència d'altres materials ossis humans és molt escadussera i poc significativa (8 falanges i alguns fragments i estelles sense significació). També destaca l'elevat nombre de restes òssies de fauna recuperades (macrofauna i microfauna).

Va ser excavada l'any 1991 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La troballa de restes humanes ha posat de manifest la utilització d'aquesta cavitat com a lloc d'enterrament múltiple, havent-se documentat la inhumació de com a mínim 19 individus. Tot i que no se sap quin fou el ritual funerari emprat, el fet que sigui un enterrament múltiple en cova permet situar el jaciment en un ample ventall cronològic que podria anar del Neolític Final-Calcolític al Bronze Antic (2700-1500 AC).

Clop, X.; Cruells, W. (1991). La cova dels Ossos (Collsuspina, Osona). Memòria definitiva dels treballs d'excavació arqueològica d'urgència. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia i Paleontologia.
Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.