Cova del Pi Olèrdola

Alt Penedès
A la vessant N del torrent de les Jonqueres a Viladellops. Quasi dalt de la cinglera
Des de l'ermita de Sant Joan, 500 m camí de la cinglera i descendre pel vessant muntanyós, al S

Coordenades:

41.30286
1.7324
393881
4573153
08145-43
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Prehistòric
Neolític
Edats dels Metalls
Antic
Ibèric
Romà
Bo
Legal
  • BPU
Catàleg de Béns protegits. POUM DOGC 29/01/2008
Difícil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 011A00001
Tríade scp
Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

L'entrada de la cavitat s'obre al S/SW i té unes mides de 3m d'amplada en la part principal, l'alçada màxima no sobrepassa el 1,5 m (0,30 m en la part més profunda) i de profunditat té uns 6 m Davant la cova hi ha una petita plataforma de rocallís, molt emmascarada per la vegetació, d'uns 2-3 m d'amplada. Des d'ella es domina una visual estratègica: a l'est terrenys fèrtils de conreu al fons de la fondalada, al S el curs del torrent (en aquest sector amb el traçat de dos meandres força pronunciats), l'entorn és de bosc i matollar, molt degradats a causa de l'incendi forestal que es va produir l'any 1994. A l'interior de la cova és probable que es conservi part del sediment intacte en la part més profunda de la cavitat (0,5 m de potència en un petit sector), la resta de l'espai està exhaurida per la intervenció efectuada l'any 1955. S'han documentat: 2 contes discoïdals de pedra calcària de 8 i 10 mm de diàmetre respectivament, 1 nucli de sílex, 1 ascla de sílex, 7 fragments d'un vas de ceràmica a torn, d'època íbero-romana, una peça dentària humana, un molar d'equus. En principi, sense que es puguin extreure conclusions definitives es poden distingir dos moments cronològics: una primera utilització de la cavitat en època neolítica / calcolítica (peces d'ornament i indústria lítica) i una segona fase durant el període ibèric / romà. Els diversos elements en conjunt fan pensar en una utilització esporàdica i de caràcter sepulcral (amb presència de restes antropològiques). Cal destacar que a la part superior de la cinglera, a sobre de la cova, encara es poden distingir fragments de sílex (ascles deshidratades).

La cova fou descoberta per Jaume Vives el novembre de 1955. El mes següent fou excavada per Joan Bellmunt, delegat d'excavacions arqueològiques de Vilanova.

BELLMUNT, J. (1955). Crónica de la Sección de Arqueología. Boletín de la Biblioteca-Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú. BELLMUNT, J. (1962). Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-II. Olérdola. Ampurias, v. XXIV. PINTA RODRÍGUEZ, J. (1983). Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Olèrdola. Exploracions, Espeleoclub de Gràcia n. 7. Barcelona. RAURET, A.Mª.(1963). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú.