Es tracta d'una cova natural situada al bell mig del bosc, a uns 200 m de la masia el Gili, en direcció a llevant. És de difícil localització ja que s'hi accedeix mitjançant una petita boca, de 0,3 m d'amplada per 1 m d'alçada, a flor del terra i entre dos blocs de gres diaclasats.
Està formada per un conjunt de galeries hipogees i es desconeix el seu recorregut total, però sobrepassa els 125 m. L'amplada mitjana de les galeries és de 1,5 - 2 m i la seva alçada notable permet passar-hi dret.
L'any 1984, l'arqueòleg Josep Castany Llussà va descobrir materials arqueològics en circumstàncies fortuïtes. Segons l'autor de les descobertes (vegeu bibliografia), després d'unes persistents pluges i, degut a la poca profunditat de les galeries respecte al nivell del bosc, es van formar petits degotalls al terra sorrenc d'alguns sectors de la cova, que van fer aparèixer materials arqueològics a nivell superficial.
Entre aquests vestigis destaca una peça dental i diversos fragments ceràmics amb decoracions d'estil epicardial de "bigotis", associats a nanses de tipus montboló vertical, botons d'os sense secció trapezoïdal amb perforació en V doble i decorats amb petits cercles, així com diverses ascles de sílex sense retocar.
La cova no ha estat mai objecte d'una excavació arqueològica sistemàtica i, tot i que les troballes podrien correspondre a una necròpolis neolítica, només una intervenció arqueològica permetria obtenir més informació.
Tanmateix, no es pot descartar una possible relació d'aquest jaciment amb la Pedra del Gili o el Bolet, ja que es troben a molt poca distància.
