Cova del Coll Verdaguer
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de dotze metres i un recorregut total de cinquanta metres.
La gatera d'entrada parteix d'una rampa en descens que desemboca en una petita sala que conté un bloc de formacions en forma de columna. Darrere d'aquesta s'obre l'accés a una sala més gran amb el sostre baix que gènera pendent (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 97-98).
Al seu interior s'ha pogut identificar un jaciment paleontològic i arqueològic. S'hi han trobat múltiples restes òssies de diversos animals que són indicis que la cavitat s'emprava alternativament per diferents usos. De vegades servia com a cau de carnívors, altres cops com a refugi d'hibernació d'ossos bruns.
S'hi han trobat restes lítiques de les primeres ocupacions humanes de la zona de la costa central catalana que daten del Paleolític Mitjà.
Com altres coves properes fou feta servir per la indústria vidriera com a mina per a l'extracció de sal de llop (calcita).
Història
Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.
Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.
La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.
El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.
Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.
Bibliografia
CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.
DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.
MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.
